Elogi del dret en temps de desordre

Enmig del temporal de tensió i polarització política, ens podem refugiar en el dret. Resulta especialment oportú, doncs, donar notícia de la publicació d’un llibre excepcional sorgit de la ploma d’un jurista extraordinari, una obra mestra que reivindica el dret com a forma d’ordenar la vida en societat.

'Elogio del Derecho. Diálogos sobre los fundamentos del Derecho y la justicia', escrit per Víctor Ferreres, bon coneixedor del dret continental i també del dret anglosaxó, especialment del nord-americà, ofereix una magnífica introducció al dret a partir d’un diàleg imaginat entre un professor veterà (una mena d’alter ego idealitzat de l’autor del llibre) i un parell d’estudiants a punt d’iniciar el grau en dret, l’Àlex i la Gala.

A partir d’aquest diàleg, el professor Ferreres aconsegueix traslladar el mètode socràtic que usa magistralment a l’aula universitària a un text escrit amb to divulgatiu. Per bé que profund i extens, el llibre de Ferreres s’expressa de manera planera i agradable a fi de seduir el gran públic.

El llibre, que a voltes recorda l’estil d’'El Món de Sofia', exposa els conceptes i principis fonamentals de les diferents branques del vell i noble arbre jurídic. En detriment de les teories que veuen el dret com un simple instrument al servei del poder, el professor Ferreres ens mostra bones raons (algunes de les quals contraintuïtives) que expliquen les diverses opcions per les quals el dret i la justícia es decanten.

Notícies relacionades

A les vuit i encara a l’oficina

Cuerpo España

A diferència de la justícia en un sentit filosòfic, el dret pateix una paradoxa inherent: malgrat ser un instrument del poder, el dret és, alhora, arma i escut dels dèbils. El dret es rebel·la contra la injusta premissa realista, segons la qual els forts fan el que els plau i els dèbils pateixen el que a les espatlles els cau. En contextos democràtics, el dret ofereix una alternativa molt més atractiva: els dèbils també han de ser actors rellevants en la creació del dret i la seva protecció és un bon motiu perquè el dret imperi.

Tanmateix, el dret ha de trobar un equilibri entre el principi de debilitat i el principi de realitat. La consciència de debilitat és motor de sociabilitat, una raó potent per a crear societats polítiques regulades pel dret. Però no hem de perdre de vista el principi de realitat si volem que el dret aconsegueixi l’obediència i l’efectivitat suficients per a imperar, en comptes d’operar com una simple utopia. Convé aspirar a una utopia realista.