Els medicaments de la família de l’Ozempic també podrien alleujar l’ansietat i la depressió

La investigació, liderada per institucions tan prestigioses com l’Institut Karolinska d’Estocolm, es basa en una anàlisi de registres nacionals de pacients de Suècia entre els anys 2009 i 2022. En total, els investigadors van estudiar prop de 100.000 historials clínics de pacients, dels quals més de 20.000 de persones que havien utilitzat medicaments agonistes del receptor GLP-1 durant el període d’anàlisi. Aquesta gegantina base de dades va permetre als científics comparar els períodes en què els pacients estaven en tractament amb aquests fàrmacs amb els períodes en què no ho estaven, avaluant variables com hospitalitzacions i baixes laborals per causes psiquiàtriques. I a partir d’aquí, també es va estudiar la correlació entre l’ús d’aquests medicaments i la prevalença de símptomes greus d’ansietat i depressió.

L’anàlisi va mostrar una relació rellevant entre el consum de semaglutida, un dels principis actius més coneguts dins d’aquesta família de medicaments, i els indicadors de salut mental. Segons apunta l’estudi, durant els períodes en què els pacients van utilitzar aquest fàrmac es va observar una reducció del 42% en hospitalitzacions i baixes laborals per causes psiquiàtriques, un 44% menys de risc de depressió, un 38% menys de risc de trastorns d’ansietat, un 47% menys de problemes relacionats amb el consum de substàncies i, en general, una disminució en el risc de conductes suïcides. Els autors d’aquest treball argumenten que aquests efectes es van detectar de manera consistent en diferents indicadors de salut mental, cosa que reforça la rellevància de l’associació observada.

La connexió entre metabolisme i salut mental

Fa anys que la comunitat científica investiga la relació entre trastorns metabòlics com l’obesitat o la diabetis i problemes de salut. Són molts els estudis que apunten que les persones amb aquestes condicions presenten un major risc de desenvolupar ansietat o depressió, i, alhora, els qui pateixen trastorns psiquiàtrics tenen més probabilitats de patir malalties metabòliques. Aquest vincle bidireccional, expliquen els experts, ha portat els centres de recerca de tot el món a explorar si els tractaments dirigits al metabolisme podrien tenir efectes indirectes sobre el benestar psicològic. O dit d’una altra manera, si és possible abordar les dues afeccions alhora. L’estudi publicat aquest dijous a 'The Lancet Psychiatry' suggereix un possible vincle, però, així i tot, tampoc ofereix una resposta contundent.

Notícies relacionades

Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy

Científics desenvolupen injeccions de nanopartícules per ensenyar al sistema immunitari a "buscar i destruir" cèl·lules malaltes

Els autors del treball afirmen que encara no s’han identificat amb certesa els mecanismes responsables d’aquests efectes però, tot i així, es consideren diverses hipòtesis plausibles. D’una banda, els científics creuen que aquests fàrmacs podrien tenir beneficis indirectes. Sobretot tenint en compte que la pèrdua de pes, la millora en el control de la glucosa o la reducció del consum d’alcohol poden contribuir a una millora de l’estat d’ànim i de l’ansietat. D’altra banda, també existeix la hipòtesi, més nova, que aquests medicaments tinguin efectes directes al cervell. "Els receptors GLP-1 no només estan presents en el sistema metabòlic, sinó també en àrees cerebrals relacionades amb el sistema de recompensa. Això podria influir en processos com la regulació emocional, la impulsivitat o el desig de consumir substàncies", afirmen els autors d’aquest treball.

Malgrat els resultats prometedors, els científics subratllen que el seu estudi no ofereix una resposta definitiva davant aquesta qüestió. En tractar-se d’un estudi observacional, no és possible descartar completament factors de confusió. Per exemple, les persones que segueixen tractaments farmacològics de manera constant podrien també tenir altres hàbits de salut més favorables i això és el que, finalment, podria millorar els seus símptomes d’ansietat o depressió. A més, els indicadors utilitzats reflecteixen principalment casos més greus, de manera que no capten necessàriament canvis en símptomes lleus o moderats. Sigui com sigui, els científics insisteixen en la necessitat de continuar estudiant aquest fenomen i els beneficis col·laterals de la nova generació de medicaments per a la pèrdua de pes.