Estudi científic

Els medicaments de la família de l’Ozempic també podrien alleujar l’ansietat i la depressió

Una investigació observacional realitzada a Suècia indica que els pacients que prenen aquests fàrmacs registren fins a un 42% menys d’hospitalitzacions i baixes laborals per causes psiquiàtriques

Els medicaments de la família de l’Ozempic també podrien alleujar l’ansietat i la depressió

GERMÁN CABALLERO

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista especialista en ciència i medi ambient.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La nova generació de fàrmacs utilitzats per tractar la diabetis i l’obesitat, com és el cas del famós Ozempic i dels altres medicaments de l’anomenada família de els agonistes del receptor GLP-1, podrien ser útils per fer front a més afeccions de les que es creia fins ara. Un estudi internacional publicat a la prestigiosa revista 'The Lancet Psychiatry' i basat en l’estudi de més de 100.000 persones revela que l’ús d’aquests medicaments també podria estar associat amb una reducció significativa dels problemes de salut mental i dels símptomes més greus d’ansietat, depressió i fins i tot d’alguns trastorns per consum de substàncies. Els científics afirmen que aquest tipus de beneficis, encara poc explorats, suposen una nova línia d’estudi prometedora i, sobretot, d’esperança per a les persones afectades per aquests mals.

La investigació, liderada per institucions tan prestigioses com l’Institut Karolinska d’Estocolm, es basa en una anàlisi de registres nacionals de pacients de Suècia entre els anys 2009 i 2022. En total, els investigadors van estudiar prop de 100.000 historials clínics de pacients, dels quals més de 20.000 de persones que havien utilitzat medicaments agonistes del receptor GLP-1 durant el període d’anàlisi. Aquesta gegantina base de dades va permetre als científics comparar els períodes en què els pacients estaven en tractament amb aquests fàrmacs amb els períodes en què no ho estaven, avaluant variables com hospitalitzacions i baixes laborals per causes psiquiàtriques. I a partir d’aquí, també es va estudiar la correlació entre l’ús d’aquests medicaments i la prevalença de símptomes greus d’ansietat i depressió.

El treball va observar que els pacients que consumien aquests fàrmacs tenien un 44% menys de risc de depressió, un 38% menys de risc de trastorns d’ansietat i un 47% menys de problemes relacionats amb el consum de substàncies

L’anàlisi va mostrar una relació rellevant entre el consum de semaglutida, un dels principis actius més coneguts dins d’aquesta família de medicaments, i els indicadors de salut mental. Segons apunta l’estudi, durant els períodes en què els pacients van utilitzar aquest fàrmac es va observar una reducció del 42% en hospitalitzacions i baixes laborals per causes psiquiàtriques, un 44% menys de risc de depressió, un 38% menys de risc de trastorns d’ansietat, un 47% menys de problemes relacionats amb el consum de substàncies i, en general, una disminució en el risc de conductes suïcides. Els autors d’aquest treball argumenten que aquests efectes es van detectar de manera consistent en diferents indicadors de salut mental, cosa que reforça la rellevància de l’associació observada.

La connexió entre metabolisme i salut mental

Fa anys que la comunitat científica investiga la relació entre trastorns metabòlics com l’obesitat o la diabetis i problemes de salut. Són molts els estudis que apunten que les persones amb aquestes condicions presenten un major risc de desenvolupar ansietat o depressió, i, alhora, els qui pateixen trastorns psiquiàtrics tenen més probabilitats de patir malalties metabòliques. Aquest vincle bidireccional, expliquen els experts, ha portat els centres de recerca de tot el món a explorar si els tractaments dirigits al metabolisme podrien tenir efectes indirectes sobre el benestar psicològic. O dit d’una altra manera, si és possible abordar les dues afeccions alhora. L’estudi publicat aquest dijous a 'The Lancet Psychiatry' suggereix un possible vincle, però, així i tot, tampoc ofereix una resposta contundent.

Els científics consideren la hipòtesi que aquests medicaments puguin tenir efectes directes al cervell com, per exemple, influint en processos com la regulació emocional, la impulsivitat o el desig de consumir substàncies

Notícies relacionades

Els autors del treball afirmen que encara no s’han identificat amb certesa els mecanismes responsables d’aquests efectes però, tot i així, es consideren diverses hipòtesis plausibles. D’una banda, els científics creuen que aquests fàrmacs podrien tenir beneficis indirectes. Sobretot tenint en compte que la pèrdua de pes, la millora en el control de la glucosa o la reducció del consum d’alcohol poden contribuir a una millora de l’estat d’ànim i de l’ansietat. D’altra banda, també existeix la hipòtesi, més nova, que aquests medicaments tinguin efectes directes al cervell. "Els receptors GLP-1 no només estan presents en el sistema metabòlic, sinó també en àrees cerebrals relacionades amb el sistema de recompensa. Això podria influir en processos com la regulació emocional, la impulsivitat o el desig de consumir substàncies", afirmen els autors d’aquest treball.

Malgrat els resultats prometedors, els científics subratllen que el seu estudi no ofereix una resposta definitiva davant aquesta qüestió. En tractar-se d’un estudi observacional, no és possible descartar completament factors de confusió. Per exemple, les persones que segueixen tractaments farmacològics de manera constant podrien també tenir altres hàbits de salut més favorables i això és el que, finalment, podria millorar els seus símptomes d’ansietat o depressió. A més, els indicadors utilitzats reflecteixen principalment casos més greus, de manera que no capten necessàriament canvis en símptomes lleus o moderats. Sigui com sigui, els científics insisteixen en la necessitat de continuar estudiant aquest fenomen i els beneficis col·laterals de la nova generació de medicaments per a la pèrdua de pes.