Deixalles espacials

No és la primera vegada que el món conté la respiració per la caiguda descontrolada d’un coet espacial

  • En els últims dos anys, aquesta és la quarta ocasió en què les restes d’un vehicle espacial amenacen d’estavellar-se contra la superfície terrestre

No és la primera vegada que el món conté la respiració per la caiguda descontrolada d’un coet espacial
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Espanya ha sigut testimoni d’un fenomen sobre el qual fa temps que la comunitat científica alerta: el perill de la caiguda descontrolada d’enormes peces de deixalles espacials sobre la superfície terrestre. Aquest divendres, la reentrada desbocada dels fragments d’un coet xinès ha obligat a tancar bona part del trànsit aeri espanyol. No és la primera vegada que el món conté la respiració per alguna cosa així. En els últims dos anys, aquesta és la quarta vegada que les restes d’un vehicle espacial xinès amenaça d’estavellar-se en zones poblades del planeta o, almenys, molt a prop.

Tots els incidents d’aquest tipus detectats en els últims anys tenen a veure amb el mateix projecte. La Xina està construint una estació espacial pròpia per desvincular-se de la plataforma internacional compartida amb Europa, els Estats Units i Rússia. Per acoblar aquest monumental projecte, l’agència espacial xinesa ja ha portat a terme quatre llançaments amb el seu coet gegant Long March 5B: un vehicle espacial de més 56 metres d’altura i unes vint tones de pes. Les missions científiques per si soles han acabat amb èxit, ja que han aconseguit posar en òrbita i acoblar diversos mòduls de la futura estació. ¿Però què passa amb el coet espacial una vegada ha finalitzat la seva missió? És allà on comença el problema.

El destí final d’aquest tipus de missions és clar. Quan el coet finalitza la seva comesa, es desintegra. Una part de les restes es queden flotant per l’espai (i es converteixen en el que es coneix com a deixalles espacials). D’altres, atrets per la gravetat terrestre, tornen a l’atmosfera. Les peces més petites es desintegren de manera fulminant. Les més grans cauen en algun punt del planeta. La immensa majoria es perden a l’oceà. La probabilitat que alguna d’aquestes restes caigui en zones poblades del planeta és tan remota que, segons calculen els experts, és més probable que et toqui la loteria que veure com et colpeja un objecte espacial.

L’11 de maig del 2020, mentre mitja humanitat estava confinada per l’explosió de la pandèmia de covid-19, les restes del primer coet espacial enviat per acoblar l’estació espacial xinesa van caure sobre un llogarret africà. El 9 de maig del 2021, les restes del segon llançament van caure a prop de les Maldives. El 30 de juliol del 2022, el tercer vol va provocar una pluja de runa a prop d’Indonèsia i Malàisia. El quart i últim llançament ha sobrevolat el territori espanyol, tot i que encara no és clar on caurà exactament. Per això la inquietud dels experts.

Sense lleis

Notícies relacionades

En aquests moments, segons denuncia la comunitat científica, no existeixen ni lleis ni tractats internacionals per regular aquest tipus de successos. Tampoc hi ha cap normativa que, de manera clara, obligui les agències espacials a fer-se responsables dels possibles danys causats per les restes de les seves missions (ja siguin els costos derivats del tancament temporal del trànsit aeri o de les avaries causades per un eventual impacte).

Una altra de les queixes que hi ha sobre la taula és la falta de transparència de la Xina en tot aquest procés. Ni l’agència espacial ni cap altre organisme oficial del govern s’ha pronunciat oficialment sobre la caiguda descontrolada de les restes de la seva missió (excepte per retreure els «comentaris exagerats» que s’estan difonent als països occidentals). El seguiment de les restes està sent realitzat per entitats independents.

Temes:

Espai Xina