Les restes del coet xinès fora de control cauen al Pacífic Sud

Després del tancament de l’espai aeri en la meitat nord d’Espanya pel perill d’impacte del coet xinès fora de control Long March 5B, l’artefacte espacial ha reingressat a l’atmosfera de la Terra. Les restes han caigut sobre l’oceà Pacífic Sud a les 11.01 hores peninsular, han informat la Força Espacial dels Estats Units i l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA). El coet mesurava 17,8 metres, tenia un diàmetre de 4,2 metres i pesava al voltant de 23,3 tones en el moment de l’enlairament, que es va portar a terme dilluns passat des del Centre de Llançament Espacial Wenchang, a Hainan.

Aquest llançament, així com els altres tres anteriors, formen part del projecte per construir la primera estació espacial xinesa, que estarà acabada abans de finals d’any i es dirà Tiangong (Palau Celestial, en castellà). Aquest coet, a més, tenia una missió concreta: enviar el mòdul del laboratori Mengtian a la petita ciutat científica flotant a l’espai.

L’acoblament va ser un èxit i el Mengtian, juntament amb el mòdul central Tianhe i un altre laboratori anomenat Wentian, ja estan units i l’estació espacial té una forma de lletra T. Pesa 70 tones i s’espera que funcioni durant 15 anys, orbitant a uns 400 quilòmetres de la superfície terrestre.

Quart coet fora de control

Aquesta ha sigut la quarta vegada que un coet de Long March 5B entrarà a la Terra de manera descontrolada. Les altres tres vegades, les restes van caure sobre una àrea habitada al llarg de la costa occidental de l’Àfrica, a l’oceà Índic a prop de les Maldives i al nord de Borneo. Afortunadament, ni les altres vegades ni aquesta, ningú ha resultat ferit o mort.

¿L’única estació espacial?

Notícies relacionades

L’aeroport de Barcelona recupera la normalitat després de l’aturada pel coet xinès

No és la primera vegada que el món conté la respiració per la caiguda descontrolada d’un coet espacial

El 2030 és probable que l’estació espacial de la Xina es converteixi en l’única estació espacial del món si l’Estació Espacial Internacional es desmantella, tal com està previst. Aquell any cessarà les seves operacions i tindrà un dramàtic final: el gran mòdul espacial, que ha estat en òrbita baixa des del 1998, caurà a l’oceà Pacífic i se n’anirà al fons del mar a principis del 2031. 

En els últims anys, el programa espacial xinès ha aconseguit diferents èxits. El 2018 va allunar una sonda, la Chang’e 4, a la cara oculta de la Lluna per primera vegada en la història. Des d’aleshores, es va proposar conquerir la Lluna. Al setembre, la Xina va descobrir un nou mineral lunar.