‘Ressusciten’ els òrgans d’un porc una hora després d’haver mort

Per entendre aquest èxit científic s’ha de començar des del principi. Quan un òrgan deixa de rebre sang (i es queda, per tant, sense flux d’oxigen), les cèl·lules que formen el teixit es veuen exposades a una cascada de processos moleculars perjudicials. Com més temps passi un òrgan sense oxigen, més grans són els danys que pot patir. Cinc minuts sense irrigació sanguínia són suficients per provocar la mort d’algunes cèl·lules i causar danys irreversibles en el teixit. Si el procés s’allarga encara més, l’organisme mor.

Aquesta premissa ha sigut, fins ara, la que ha marcat la línia entre la vida i la mort. Si la sang circula, l’òrgan és funcional. Si el flux s’interromp, l’òrgan mor. ¿Però què passa si aconseguim restablir la circulació en un teixit inert? Resulta que no és tan senzill. Restaurar ‘pel broc gros’ la circulació d’oxigen en cèl·lules mortes, per paradoxal que sembli, causa encara més estrès i dany als òrgans (una cosa que, tècnicament, es coneix com a lesió per reperfusió o reoxigenació). Fa dècades que científics i metges de tot el món estudien com restaurar la funció d’aquestes cèl·lules i recuperar així el ‘batec’ dels òrgans.

L’èxit presentat aquest dimecres és, de fet, una resposta a aquest repte científic. Segons explica l’equip d’investigadors que ha liderat aquest treball, l’eina que han desenvolupat permet «preservar la integritat dels teixits», «disminuir la mort cel·lular» i «restaurar processos cel·lulars» a múltiples òrgans vitals com el cor, el cervell, el fetge i els ronyons. El sistema, batejat com a OrganEx, també es presenta com una alternativa més eficaç respecte als mecanismes utilitzats fins al moment, com el cas dels ECMO.

Una anàlisi comparativa entre tots dos sistemes, de fet, mostra que OrganEx és capaç de tornar la irrigació sanguínia a zones on les anteriors eines no arriben. En el cas d’aquesta nova tècnica, fins i tot s’observa una «activació de mecanismes genètics relacionats amb la reparació cel·lular i la restauració de la funció normal de les cèl·lules de ronyó, cor i fetge dels porcs», expliquen els investigadors responsables d’aquest treball en l’estudi publicat a ‘Nature’.

¿Quines aplicacions tindrà?

L’èxit presentat aquest dimecres és obra del mateix equip científic que el 2019 va aconseguir restaurar i preservar algunes funcions i estructures cel·lulars al cervell de porcs que havien sigut decapitats quatre hores abans. Ja llavors, aquest avenç es va presentar com una veritable revolució científica. Perquè, tot i que tècnicament el cervell de l’animal continuava mort, el fet de recuperar algunes connexions neuronals va obrir la porta a aturar el procés de deteriorament cel·lular que, fins ara, s’ha considerat com a sinònim de mort del teixit.

¿Significa això que som més a prop de revertir la mort cel·lular? ¿O de ‘ressuscitar’ òrgans? La resposta és no. Almenys no a curt termini. Segons expliquen diversos experts a través de la mateixa revista ‘Nature’, l’èxit d’aquest experiment ha de ser corroborat per altres estudis. Després, perquè aquest tipus d’eines es puguin aplicar a la pràctica clínica, estudiar l’eficàcia i la seguretat d’aquest tipus d’eines en pacients en situació crítica. Perquè, tot i que la semblança genètica entre espècies és més que sorprenent, porcs i homes no són el mateix.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Segons explica el doctor Robert J. Porte, de la unitat de cirurgia de l’Hospital Universitari de Groninger, «aquest estudi té el potencial de conduir a noves estratègies de tractament per a les persones que pateixen un atac cardíac o un vessament cerebral». El sistema, a més, podria utilitzar-se en pacients el cor dels quals ha deixat de bategar (i que es declaren en situació de mort circulatòria) per preservar els seus òrgans per a trasplantaments. «El principal benefici d’OrganEx podria servir en certs tipus de donació d’òrgans», comenta Porte en una anàlisi publicada a la revista ‘News and views’.

Molt abans que aquesta eina es converteixi en una realitat, ja hi ha veus que demanen obrir el debat ètic al voltant del seu ús. Sobretot perquè, tal com demostren les dades actuals, l’ús d’aquest tipus d’eines d’avantguarda se sol limitar als hospitals més acabalats de cada regió. «Independentment d’on es pugui utilitzar OrganEx en humans algun dia, investigadors, metges i legisladors han de prendre mesures per garantir que no sigui el codi postal d’algú el que determini si sobreviu gràcies a mètodes de reanimació o si es converteix en donant d’òrgans», comenta Brendan Parent, expert en ètica de trasplantaments de la Universitat de Nova York.