Un queixal rescata la història d’una nena denissovana a Laos

En una recòndita cova calcària amagada al cor de la serralada Annamita, al sud-est asiàtic, un equip internacional d’investigadors ha descobert un veritable tresor prehistòric. Amagat sota un metre de terra, els científics han descobert un queixal sorprenentment ben conservat. El seu estudi ha permès rescatar la història d’una nena denissovana que va viure fa uns 164.000 i 131.000 anys enrere a les muntanyes de Laos. I posar llum sobre el recorregut dels denissovans; aquesta misteriosa espècie d’homínids de la qual, fins ara, només s’han descobert un grapat de restes fòssils. 

El descobriment, anunciat aquest mateix dimarts a la revista científica ‘Nature Communications’, se centra principalment en el queixal trobat en el jaciment de Tam Ngu Hao. L’anàlisi d’aquesta resta fòssil revela, per exemple, que va pertànyer a un homínid jove. Probablement a una dona. Segons explica l’equip de paleontòlegs que n’ha liderat l’estudi, tot apunta que aquesta dent va pertànyer a una nena que tenia entre 3,5 i 8,5 anys en el moment de la seva mort. La morfologia de l’os suggereix que es podria tractar del primer o el segon queixal d’una mandíbula inferior. I la seva anàlisi, en comparació amb altres dents d’homínids, apunta que el més probable és que pertanyés a un denissovà. Tot i que no es pot descartar que fos d’un neandertal. 

Poc més de sap de la identitat d’aquesta nena prehistòrica. Però gràcies a l’estudi del seu queixal, els investigadors argumenten que la regió on va viure la petita va poder ser una de les portes d’entrada dels homínids al sud-est asiàtic. La troballa d’aquest exemplar de denissovà a Laos també suggeriria que aquesta misteriosa espècie d’homínids va poder expandir-se pel continent asiàtic. «Aquest descobriment corrobora que aquesta regió era un punt crític de diversitat per al gènere ‘Homo’, ja que es constata la presència d’almenys cinc espècies durant el Plistocè mitjà a tardà: H. erectus, denissovans i neandertals, H. floresiensis, H. luzonensis i H. sapiens», recorden els investigadors a l’article publicat aquest dimarts.

El misteri dels denissovans

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

La història dels denissovans és un d’aquests misteris que des de fa anys intriga a la comunitat científica. La primera prova de l’existència d’aquesta espècie va ser trobada l’any 2010, després de l’anàlisi genètica d’unes restes trobades a les coves de Deníssova, a Sibèria. Poc se sap d’aquests misteriosos individus. Tot apunta que aquesta espècie va aparèixer fa un milió d’anys i que es van extingir fa 50.000 anys. Al seu camí, els denissovans es van creuar amb altres homínids prehistòrics que en aquell temps pul·lulaven pel planeta. Fins i tot van tenir descendència ‘mitxa’. Tant amb neandertals com amb els humans moderns. 

Segons apunten diversos estudis genòmics realitzats fins ara, els denissovans destacaven pel seu gran arc dental i el seu crani molt ample. En alguns aspectes, assenyalen els experts, s’assemblaven als neandertals. Per exemple, pel seu front inclinat, cara allargada i pelvis ampla. Totes les altres coses, des del seu aspecte fins al seu recorregut pel globus, continuen estant envoltades en misteri.