Anar al contingut

RETRAT PREHISTÒRIC

Aquest era l'aspecte dels misteriosos denisovans, extints fa 50.000 anys

Una nova anàlisi genòmica d'un dit petit fòssil permet reconstruir l'aspecte d'una jove denisovana

Els experts comenten que aquests homínids destaquen per un gran arc dental i un crani ample

El Periódico / EFE

Aquest era l'aspecte dels misteriosos denisovans, extints fa 50.000 anys

Poc se sap de qui eren els denisovans, l’enigmàtica espècie (o subespècie) d’homínids que va poblar les terres siberianes fa no més d’un milió d’anys. Però ara, gràcies a un nou estudi en què han participat investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-UPF-CISC), s’ha pogut reconstruir l’aspecte físic que tenien els habitants de Deníssova.

Aquest retrat prehistòric s’ha obtingut a partir de la informació extreta a partir d’un os petit fossilitzat. A partir d’aquestes restes, i aplicant un nou mètode d’anàlisi genòmica, els científics han pogut reconstruir les faccions d’aquests éssers enigmàtics. El resultat, publicat aquest mateix dijous a la revista ‘Cell’, que mostra una imatge d’una nena denisovana, proporciona per primera vegada una reconstrucció de fins a 56 trets físics d’aquesta població humana encara molt desconeguda.

Els experts argumenten que aquest nou treball, que ha comptat amb el finançament d’entitats com La Caixa, obre una finestra per comprendre com aquests homínids es van adaptar a l’entorn i dona llum sobre els trets d’aquesta població que es va extingir fa menys de 50.000 anys. És a dir, aporta una nova mirada sobre què separa els humans moderns dels seus coetanis i avantpassats extints

Homínids misteriosos

El descobriment científic ha sigut liderat per la Hebrew University of Jerusalem (HUJI), amb la participació del grup d’investigació de Tomàs Marquès-Bonet a l’IBE, coautor del treball. Masquès-Bonet ha explicat que fa 50.000 anys, l’humà modern convivia amb altres poblacions d’homínids, com els neandertals, de les quals es coneixen bastantes coses gràcies a les  nombroses restes fòssils trobades a Europa i Àsia, però és més misteriós l’homínid de Deníssova, descobert fa només una dècada, del qual se sap que va viure a Sibèria i a l’Àsia Oriental i que es va extingir fa menys de 50.000 anys.

Mentre que les altres poblacions humanes han sigut identificades partint de les restes fòssils, els denisovans s’han descobert partint de l’anàlisi genètica de l’ADN. «El motiu principal és que les restes fòssils dels denisovans trobats són massa escassos per proporcionar informació sobre la seva aparença (només han trobat una falange de dit petit, tres dents i una mandíbula inferior), i per això encara són un misteri», ha detallat l’investigador de l’IBE, que ha participat en reconstruir l’aspecte dels denisovans a partir de canvis químics en l’ADN. 

Diferències i semblances

L’equip d’investigació va aplicar una nova tècnica d’anàlisi genòmica per revelar per primera vegada fins a 56 trets que caracteritzen l’homínid de Deníssova. Aquest nou mètode permet associar canvis en l’activitat de regulació genètica en fòssils amb canvis anatòmics entre grups humans per predir la seva aparença física. «Per primera vegada ens podem fer una idea de com eren els denisovans, només a partir de dades moleculars», ha comentat el professor Marquès-Bonet. «A més –ha afegit–, aquest treball és un exemple de com el coneixement biomèdic es pot aplicar a l’evolució per ajudar-nos a desxifrar com eren els nostres avantpassats», comenta.

Respecte a l’aspecte de la misteriosa població, els investigadors han conclòs que en molts trets «s’assemblen als neandertals, per exemple, amb el seu front inclinat, cara allargada i pelvis gran». «No obstant, resulten particularment fascinants altres trets, com el gran arc dental i un crani molt ample, únics entre els homínids», segons recalquen els científics.

Fins ara, l’anàlisi de l’ADN havia revelat que els denisovans es van acoblar amb els avantpassats dels humans moderns que avui viuen a Austràlia, a les illes del Pacífic, a l’est d’Àsia i al sud-est asiàtic.  Alguns investigadors argumenten que l’ADN denisovà probablement podria haver contribuït a la capacitat dels tibetans per viure a grans altituds i a la capacitat dels inuit de viure en regions polars, al creuar-se amb les poblacions d’aquestes regions fa desenes de milers d’anys.

Temes: Genètica