Així és el telescopi que canviarà la nostra manera de veure l’univers

Les expectatives per a aquesta missió són altes. I no només perquè aquest telescopi ha sigut específicament dissenyat per anar més enllà que el ja famós ‘Hubble’, les observacions del qual han revelat des de l’existència de forats negres fins a unes espectaculars imatges de les galàxies que ens envolten. El llançament de ‘Webb’ suposarà el desplegament del major i més sofisticat telescopi espacial mai construït per la humanitat. L’instrument disposarà d’un mirall de 6,5 metres de diàmetre dividit en 18 miralls individuals recoberts d’or. Això suposa un desplegament gairebé tres vegades més gran que les missions llançades fins a la data i fins a 100 vegades més sensible que el que disposàvem fins ara. «Aquest telescopi ens mostrarà l’univers com mai l’havíem vist abans», explica l’astrofísica Begoña Vila en una entrevista amb EL PERIÓDICO. 

I és que ‘Webb’, a diferència dels seus predecessors, ha sigut dissenyat per mirar l’univers a través de la radiació infraroja. És a dir, per veure més enllà del que captaria l’ull humà. Del que veuríem a simple vista. «Això també ens permetrà mirar cap enrere en el temps a la recerca de la llum de les primeres estrelles i galàxies de l’univers», explica Macarena García Marín, científica de l’equip d’operacions d’aquesta missió. «Som en un univers en expansió on la llum de les primeres estrelles arriba a nosaltres com una feble radiació infraroja. Buscar aquests senyals és, en certa manera, com tenir una màquina del temps per entendre què va passar durant les primeres etapes de l’univers», il·lustra l’experta. 

Una coreografia espacial

L’enlairament del telescopi espacial ‘James Webb’, definit com «la missió més important d’aquesta generació», és fruit d’una col·laboració entre la NASA, l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Espacial Canadenca (CSA). El projecte va arrencar la dècada dels vuitanta, just després del llançament del ‘Hubble’, amb un pressupost inicial de 500 milions de dòlars i una previsió de llançament per a l’any 2007.  El disseny d’aquesta missió ha sobreviscut a una infinitat d’imprevistos tècnics, redissenys i polèmiques que, finalment, han multiplicat per vint el pressupost i han retardat gairebé 15 anys el seu enlairament. 

Està previst que, després de superar la seva odissea terrestre, el telescopi posi rumb a l’espai a bord del coet europeu ‘Ariane 5’, que s’enlairarà des del port espacial de Kurú, a la Guaiana francesa. L’instrument sortirà del seu planeta mare acuradament doblegat, com un origami, i emmagatzemat a l’interior del vehicle espacial específicament dissenyat per a aquest propòsit. ‘Webb’ serà ‘alliberat’ a l’espai quan el coet arribi a uns 120 quilòmetres d’altura. A partir de llavors, el telescopi iniciarà «sis mesos d’una complexa i meticulosa coreografia assajada durant anys per al desplegament d’aquest instrument», relata García Marín.

El desplegament d’aquest sofisticat telescopi espacial ha sigut planificat fins al més mínim detall. Segons expliquen els enginyers de la missió, el primer mes de la missió es realitzaran gran part dels desplegaments tècnics. ‘Webb’ començarà a obrir els seus para-sols entre els dies 3 i 4 del seu viatge espacial, just durant el seu pas per la Lluna. En les setmanes següents començarà a desplegar i alinear els seus miralls. La primera foto ‘oficial’ de la missió s’espera a les tres o quatre setmanes. Després s’estima que faran falta tres mesos més per calibrar els instruments científics a bord. «Les primeres observacions seran una mostra tècnica de tot el que pot fer aquest telescopi», explica Vila. 

A la recerca de vida extraterrestre

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

‘Webb’ orbitarà a una distància d’1,5 milions de quilòmetres del seu planeta mare. És a dir, unes quatre vegades la distància entre la Lluna i la Terra. Des d’aquest enclavament estratègic, el telescopi podrà observar racons inexplorats del cosmos. Això sí, en cas d’avaria, la ubicació d’aquest instrument també serà la seva condemna. «El Hubble va ser dissenyat perquè, en cas de necessitat, pogués ser reparat per astronautes. Però el ‘Webb’, no. En la posició on serà no hi hauria forma d’arreglar-lo», comenta García Marín. Això sí, matisa la científica, «els sistemes tenen redundàncies. Si el costat A no funciona, es passa al B». 

La vida útil d’aquesta missió és d’uns 10 anys. Durant aquest temps, el telescopi realitzarà una exhaustiva llista de tasques planificada fins al més mínim detall per científics de tot el món. En el seu primer any de vol, ‘Webb’ dedicarà al voltant del 25% del seu temps a l’observació d’exoplanetes. En total s’estima que s’estudiaran entre 60 i 70 d’aquests cossos celestes. «‘Webb’ serà el primer en mirar directament cap a aquests potencials mons per veure quants reuneixen les condicions per allotjar la vida tal com la coneixem», explica Vila. Si hi ha vida més enllà de la Terra, doncs, aquest telescopi serà la millor eina de la qual disposa ara mateix la humanitat per trobar-la.