«La gent que ha enviat el seu nom a Mart ara sent que la missió Perseverance també és una miqueta seva»

Si les meves fonts no m’enganyen, la seva història en el periodisme científic comença en aquest diari. ¿Quin rumb va prendre la seva vida perquè ara ens parli des de la NASA? Així és [riu]. La primera oportunitat me la va donar ‘El Dominical’ d’El Periódico. És més, si no hagués sigut per Albert Garrido no sé si ara m’estaria dedicant al periodisme científic. Ja feia anys que havia deixat de banda la meva carrera científica, que vaig començar després de cursar els estudis de veterinària, i ja estava completament ficada en el periodisme. Llavors Garrido em va proposar fer un parell de reportatges sobre biomedicina i vaig veure que podia unir la meva passió pel periodisme i la ciència. Vaig aconseguir una beca de la Fundació La Caixa, me’n vaig anar a estudiar als Estats Units i... a partir d’allà va començar tot. 

Crear un departament de comunicació en espanyol va ser idea seva. ¿Com va començar tot? Vaig començar a treballar a la NASA el 2011, escrivint sobre ciències polars. Llavors vaig veure que hi havia uns quants projectes en espanyol; com un compte de Twitter i altres projectes liderats per les associacions d’empleats hispans dels centres de la NASA. Vaig estar anys ajudant aquests projectes en les meves hores lliures fins que el 2019 vaig proposar un projecte pilot per gestionar i coordinar tota la comunicació en espanyol. A finals de l’any passat la iniciativa va prendre vida pròpia i ara ja ens hem convertit en un departament molt actiu, amb bastants projectes ambiciosos en marxa.

¿Quin és l’argument que va utilitzar per convèncer la NASA per crear un departament en espanyol? Parlar de ciència i deixar de banda l’espanyol és una oportunitat perduda. I no només perquè és el segon idioma més parlat del món, amb més de 500 milions de parlants. També perquè parlar de ciència en espanyol suposa trencar una barrera. Quan una nena hispana sent algú parlant-li de coses increïbles en el seu propi idioma sent que ella també pot aconseguir el mateix. Si mostrem la ciència com una cosa pròxima també estem creant referents. 

Es parla molt de la necessitat de trencar estereotips en ciència. Des de la seva experiència, expliqui’ns, ¿com és treballar amb científics de tan alt nivell? És un luxe. Molta gent creu que els científics són els típics homes grans i molt seriosos que viuen pràcticament tancats als seus laboratoris, però no és així. Bé, potser era així fa 40 anys, però ara hi ha molta més diversitat. Els investigadors són persones molt compromeses amb la societat. Els més joves, per exemple, estan molt ficats a les xarxes socials perquè volen estar més a prop de les inquietuds de la gent i respondre a les seves preguntes de manera més directa.

¿Quines són les notícies espacials a què haurem de prestar atenció aquest any? El dia 18 de febrer està previst l’aterratge de la missió Perseverance a Mart, per al qual estem preparant el primer programa de divulgació en directe 100% en espanyol. A l’octubre també tindrem el llançament del telescopi espacial James Webb, el més potent fins ara. I si la pandèmia no ho retarda, al novembre es llançaran les primeres proves del programa Artemis, que el 2024 preveu l’allunatge de la primera dona a la Lluna.

Ara estem tots pendents de la missió marciana de Perseverance. ¿Alguna sorpresa que ens pugui avançar? En el programa en espanyol que estem preparant hi haurà una mica de tot; des d’entrevistes amb astronautes llatins fins a un segment dedicat als nens. Diana Trujillo, una de les enginyeres aeroespacials darrere d’aquesta missió, parlarà sobre exploració espacial amb les marionetes de Barri Sèsam. També respondrà a les preguntes que ens ha enviat una escola de Sant Vicenç dels Horts. Hi haurà una intervenció de Juanes, missatges institucionals i moltes mostres de suport. I, si tot va bé, hi haurà alguna sorpreseta més...

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

La missió Perseverance serà la primera a portar a Mart un bitllet amb el nom de milers i milers de terrícoles. ¿Quina importància tenen aquest tipus de projectes? Aquest tipus d’iniciatives són molt importants perquè mostren a la ciutadania que ells també poden deixar la seva empremta en la ciència. La gent que ha enviat el seu nom a Mart ara sent que aquesta missió també és una miqueta seva. El mateix nom de Perseverance, de fet, va sorgir d’un concurs en el qual es va demanar als nens que proposessin un nom per a la missió.

¿Quin és el secret per mostrar que, efectivament, la ciència és cada vegada més diversa i inclusiva? No hi ha res en particular. Només cal agafar-se cinc minuts extra i preguntar-se qui estàs posant davant d’una càmera. Cal ser conscients de la importància que té mostrar referents diversos. Encara queda un llarg camí perquè les minories en ciència deixin d’estar subrepresentades com fins ara, però crec que anem pel bon camí.