La nova era de l'exploració espacial ja és aquí

Si en aquests dies tothom parla de la «històrica missió de la NASA i SpaceX» no és tant per la missió científica per si mateixa, sinó per les circumstàncies geopolítiques en què s’ha enlairat. Fa 64 dies que els astronautes nord-americans Robert Behnken i Douglas Hurley van enlairar-se rumb a l’Estació Espacial Internacional a bord d’un emblemàtic coet Falcon 9, dissenyat per SpaceX, i es va convertir en la primera missió espacial que sortia des de sòl nord-americà des del 2011. Després de dos mesos d’ingravidesa, els astronautes van tornar aquest diumenge a trepitjar el terra terrestre gràcies a una càpsula Crew Dragon, també de SpaceX, que va aterrar amb èxit al golf de Mèxic, molt a prop de Pensacola (Florida). La comesa no tindria res d’especial si no fos perquè, segons apunten els analistes, «aquesta missió obre les portes que més persones vagin a l’espai, també amb finalitats turístiques». 

L’explicació és senzilla. La col·laboració entre agències espacials i empreses es posa en marxa per marcar un punt d’inflexió en l’exploració espacial. L’assoliment que se celebra en aquests dies, de fet, es pot llegir com l’avantsala de l’ambiciós projecte de «democratitzar l’espai»; és a dir, obrir-lo a empreses i particulars. Fa just un any que la NASA va anunciar que obriria l’Estació Espacial Internacional a missions privades de fins a 30 dies, amb un cost de 58 milions de dòlars per viatge, gestionat per SpaceX, i de 35.000 dòlars per nit en microgravetat. El primer en aconseguir-ho, segons va anunciar Elon Musk, serà Yusaku Maezawa, el divuitè home més ric del Japó. La missió que ha aterrat aquest diumenge, de fet, va finalitzar la seva retransmissió amb un «Gràcies per escollir SpaceX», en al·lusió al missatge de cortesia que se sent després d’un vol (a la Terra, és clar).

Viatges privats i turisme espacial

Però això no és tot. L’èxit d’una missió dissenyada, enlairada i aterrada als Estats Units torna a inclinar la balança en l’enlairament d’una nova etapa carrera espacial; la mateixa en la qual fa cinquanta anys, en plena guerra freda, es competia amb Rússia per a la ‘conquesta de la Lluna’. La NASA recupera la seva emblemàtica plataforma de llançament de Cap Canaveral, a Florida, just ara que comencen a enlairar-se les missions cap a Mart. En els últims 10 anys les missions nord-americanes han sortit des de terra rus. Allà pel 2011 es va dir que aquesta era l’única manera d’abaratir costos, ja que els 40 milions de dòlars per viatge a bord de la Soiuz no tenien a veure res amb els 1.500 milions de dòlars per bitllet gastats fins aleshores per la NASA. 

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

I un tema més. Un altre dels grans ‘hits’ que ofereix l’exploració espacial del futur és ‘l’era dels coets reutilitzables’. Fins ara, els viatges espacials s’autodestruïen de camí al seu destí. Era com si l’avió s’anés esbocinant sobre la marxa, fent impossible reutilitzar la infraestructura per a altres vols. El 2017, el Falcon 9 de Space X va revolucionar la indústria a l’aconseguir, per primera vegada en la història, recuperar (i reutilitzar) un coet després del seu enlairament. El 2018, les imatges de l’enlairament i l’aterratge sincronitzat dels coets Falcon Heavy va marcar una fita més en la història de l’exploració espacial; deixant com a llegat un Tesla, un maniquí i un disc de David Bowie flotant (encara avui) a l’espai. Aquests avenços podrien abaratir dràsticament els costos de les missions extraterrestres. 

Llums, càmeres i acció

Si les missions espacials sempre s’enlairen allunyades d’un cert entusiasme, les protagonitzades per Space X i la NASA destaquen per elevar qualsevol esdeveniment al nivell d’un espectacle. L’última missió conjunta va sortir a finals de maig, després d’un llançament posposat, va ser retransmesa per streaming en un programa especial de més de nou hores, que van ser seguides, només a Youtube, per més de 18 milions d’espectadors de tot el món. L’esdeveniment, caigut en plena pandèmia, també va aconseguir aglomerar centenars de persones a les portes del Centre Espacial Kennedy. Inclòs el president Donald Trump, que va recalcar que la col·laboració publicoprivada de la NASA amb Space X «obre les portes a una de nova era de la carrera espacial».