La posada al dia del Registre Civil revela 43.000 morts més dels esperats

El sistema de vigilància de la mortalitat diària (MoMo), gestionat des del 2004 pel Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carles III, ha reflectit en el seu últim balanç, donat a conèixer aquest dimecres, un excés del nombre de morts a Espanya, entre el 13 de març i el 22 de maig, de més de 43.000 persones, cosa que suposa un percentatge del 55%. Com és lògic bona part d’aquestes morts l’integren les més de 27.000 morts atribuïdes oficialment al coronavirus. Les 16.000 restants (fins a les 43.000) serien atribuïbles o bé a casos de Covid-19 no diagnosticats o bé a altres patologies.  

El MoMo, que es nodreix de les dades incorporades pels registres civils a través de la seva aplicació Inforeg, reflecteix que en els moments més crus de la pandèmia es van observar un total de 120.851 morts, quan la xifra que s’estimava que es produiria era de 77.817. La diferència ascendeix en concret a 43.034 persones, 20.890 de les quals van ser homes i 20.638, dones. 

En aquests dos mesos han mort 91.879 persones de més de 74 anys, el col·lectiu més afectat per la diferència entre les morts esperades, que n’eren 56.340, i les que es van acabar produint. L’estadística de l’organisme xifra l’excés en un 63%, amb 35.539 morts.

Posada al dia

L’augment en el nombre de morts s’ha disparat en aquesta última estadística que s’ha conegut per la posada al dia dels registres civils, que han viscut moments de col·lapse important per l’increment notable de morts registrat durant els dies més durs de la pandèmia. A aquesta circumstància també es va sumar que el nombre de funcionaris que acudien a treballar presencialment era sensiblement menor a l’habitual, en aplicació de les mesures adoptades a Justícia i tots els àmbits per frenar el nombre de contagis.

Fonts de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en què s’emmarca el Registre Civil, han assenyalat a aquest diari que durant els dies crítics es produïen unes 400 defuncions, quan l’habitual podien ser unes 70, i els pocs funcionaris que treballaven presencialment en aquell moment no podien fer més que expedir les llicències de defunció. La inscripció de la mort en l’aplicació Inforeg, utilitzada pel 93% dels registres civils de tot Espanya, i les dades de la qual arriben al MoMo, s’ha pogut realitzar finalment aquests dies. 

On aquesta situació de col·lapse va ser més greu va ser a Madrid i a Barcelona, el que sembla lògic per la mida de la seva població i per ser on amb més virulència va actuar el virus. Les dades ja estan pràcticament al dia, asseguren les fonts esmentades. També hi ha contribuït que la Justícia es troba en fase 2 de la desescalada i ja s’han incorporat pràcticament la totalitat de les plantilles que donen servei als registres. 

Notícies relacionades

El 85% dels hospitalitzats espanyols han sigut tractats amb la polèmica hidroxicloroquina

La fiscalia investiga penalment més de 170 geriàtrics

Afegeixen que en les seves dades no figura la causa de la mort des dels anys 90, quan es va procedir a retirar aquesta informació per evitar estigmatitzar els morts per una determinada malaltia sorgida en aquells anys, i que seran els epidemiòlegs i experts de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) els que determinin finalment quin excés de la mortalitat registrat pot atribuir-se directament a la Covid-19 quan concloguin els seus estudis. L’INE treballa habitualment a un any vista per proporcionar una exhaustivitat més gran a les seves conclusions.

En aquest moment, insisteixen, les úniques dades vàlides sobre la incidència de la Covid són les proporcionades pel Ministeri de Sanitat, que fins ara els xifra en més de 27.000.