08 d’abr 2020

Anar al contingut

EXPLICACIÓ CIENTÍFICA, PAS PER PAS

«Les mesures de prevenció ajudaran a frenar l'expansió del coronavirus i a evitar el col·lapse sanitari»

L'evolució de l'epidèmia dependrà, en gran part, de la reacció social, recalquen els epidemiòlegs

Les mesures d'aïllament limitaran la velocitat dels contagis i mitigaran els danys als més vulnerables

Valentina Raffio

«Les mesures de prevenció ajudaran a frenar l'expansió del coronavirus i a evitar el col·lapse sanitari»

Totes les epidèmies tenen dues cares. La científica, que depèn de com és el microorganisme que la provoca i la seva capacitat d’infectar. I la social, que varia en funció del comportament de la gent. L’actual epidèmia de coronavirus no n’és una excepció. La seva evolució, de fet, no només depèn de la virulència del  SARS-CoV-2, sinó també de les actuacions en matèria de salut pública que s’apliquin a les zones afectades. «Les mesures de prevenció no només són per frenar la velocitat de transmissió del coronavirus, sinó també per evitar el col·lapse del sistema sanitari», explica Antoni Plasència, epidemiòleg, expert en salut pública i director general de l’ISGlobal, centre d’investigació impulsat per La Caixa. Els models matemàtics expliquen per què la solució d’aquesta brot depèn de tots nosaltres.

Davant la irrupció d’una epidèmia hi ha dos escenaris possibles. El primer, si es deixa que el virus evolucioni de manera natural. En aquest cas, com es mostra en color vermell al gràfic, en un lapse de temps relativament curt es podrien produir un gran nombre de contagis. El segon escenari possible és si es prenen mesures per interferir en la velocitat d’expansió del virus. En aquest supòsit, tal com es mostra en color blau, els contagis no desapareixen, sinó que es distribueixen en un període de temps més llarg. En els dos casos, la capacitat d’infecció del virus és la mateixa. El que canvia és la concentració del nombre de pacients afectats en el temps i la capacitat del sistema sanitari d’atendre’ls. Així que, indirectament, també afecta la mortalitat de l’epidèmia.

Un pacient que contrau el coronavirus té més probabilitats de ser ben atès (i, per tant, de recuperar-se sense més complicacions) en un escenari sense sobrecàrrega del sistema sanitari. És a dir, si hi ha prou personal mèdic per atendre’l i si, a més, les instal·lacions sanitàries són idònies per tractar aquests casos. «No podem posar barreres infranquejables als microbis, però sí guanyar temps perquè el sistema sanitari pugui atendre els afectats de manera correcta. Sobretot en el cas dels col·lectius més vulnerables a aquest tipus d’afeccions», comenta Plasència. És el cas, per exemple, de persones grans, pacients amb malalties respiratòries, immunodeficiències o problemes de coagulació. Però també als pacients que necessiten acudir al sistema sanitari regularment, ja sigui per malalties cròniques o per una situació d’urgència. Un sistema sanitari saturat no podrà atendre correctament ni els pacients infectats de coronavirus ni els altres malalts que necessitin atenció mèdica.

Protecció de grup

Ara per ara és impossible preveure la capacitat màxima d’infecció d’aquest nou coronavirus. Ni el nombre d’afectats potencials. «Per sobre del risc de contraure la infecció, el que ens ha de preocupar és la capacitat de contenció de la velocitat de transmissió, per protegir els grups de risc que, tot i que representen un percentatge reduït de la societat, són els més vulnerables a l’epidèmia», afegeix l’epidemiòleg de l’ISGlobal. Salvant les distàncies, aquesta seria la mateixa lògica que s’aplica amb la vacunació. No vacunes només per protegir el teu fill, ho fas per protegir tot el grup. En aquest cas, no et rentes les mans i t’aïlles en quarantena només per tu, sinó que ho has de fer per protegir les persones més vulnerables del teu al voltant. Com passa amb la grip. «La prevenció és una qüestió de responsabilitat individual per al bé comú», conclou Plasència.

«És una qüestió de responsabilitat individual per al bé comú»

Antoni Plasència

Epidemiòleg i director de l’ISGlobal

L’evolució de les epidèmies (és a dir, la seva freqüència i la distribució) és un fenomen complex d’analitzar. «Per preveure com evolucionarà l’epidèmia de coronavirus ens podem basar en epidèmies passades de les mateixes característiques o en la seva evolució en altres territoris», comenta Javier del Águila Mejía, metge resident de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’Hospital Universitari de Móstoles i investigador del grup de Models Dinàmics en Salut Pública (Escola Nacional de Sanitat – UNED), on s’estudia el comportament d’aquest tipus de brots. Aquest tipus de prediccions, explica, sempre tenen una càrrega d’incertesa motivada per una falta d’informació, tant sobre el patogen causant de l’epidèmia com de l’actuació de les persones.

MESURES DE CONTENCIÓ

«El comportament i la gravetat de l’epidèmia depèn de la gent», explica Mejía. El futur del coronavirus dependrà, per exemple, de les mesures higièniques que implementi la població. En aquest cas, ja que el virus es propaga per gotes respiratòries que assoleixen 1-2 metres a l’aire, les recomanacions inclouen des de rentar-se les mans de manera freqüent fins a reforçar les mesures d’higiene respiratòria, com ara cobrir-se la boca al tossir o esternudar. Però la progressió del virus també depèn de les mesures de distanciament social que es prenguin. Com evitar viatjar a zones de risc. O tancar escoles i universitats per evitar aglomeracions de gent. O, en els casos més extrems, implementar quarantenes. «Fins ara, hem vist com diferents territoris han aplicat protocols per controlar aquesta crisi. Però realment no sabem l’impacte i l’efectivitat de cada una d’aquestes actuacions. Ara per ara, l’única manera que tenim d’avaluar l’evolució de l’epidèmia són els números», afegeix l’especialista.

«El comportament i la gravetat de l’epidèmia depèn de la gent»

Javier del Águila Mejía

Investigador del grup de Models Dinàmics en Salut Pública

El futur del Covid-19 dependrà de molts, moltíssims factors. Alguns, com la capacitat d’infecció, ja venen condicionats per les característiques del mateix patogen. I d’altres dependran de la reacció social. Les prospeccions d’aquest fenomen, traslladades al llenguatge matemàtic, tenen en compte diferents variables. Com ara la proporció de persones que es poden encomanar. El nombre de contactes de persona a persona. O la probabilitat que aquest contacte resulti en infecció. «El factor en el qual podem actuar millor és el nombre de contactes. Per això es fa tanta èmfasi en les mesures de prevenció i contenció», conclou Mejía.

Temes: Coronavirus