Luis Enrique (55 anys): «Faig esport en dejú, i després d’entrenar esmorzo només si em ve de gust. He arribat a sopar sis ous… és un dels aliments amb més nutrients»

El debat sobre com mantenir-se en forma ha fet un gir en els últims anys, i figures com el tres vegades campió de la ChampionsLuis Enrique s’han convertit en referents de noves maneres d’entendre la salut. Lluny de rutines rígides o plans extrems, l’entrenador asturià defensa una idea senzilla però contundent: moure’s al llarg del dia és tan important com entrenar.

Al capdavant del París Saint-Germain, en plena elit competitiva, el seu enfocament no passa per fórmules miracle. La seva filosofia es basa a escoltar el cos i adaptar els hàbits a les sensacions personals, evitant regles inamovibles. Menjar quan hi ha gana, entrenar quan correspon i no obsessionar-se amb horaris estrictes formen part d’un mètode que busca sostenibilitat a llarg termini.

Una rutina que trenca amb el convencional

En el documental No Tenéis Ni **** Idea, el tècnic mostra una pràctica que ha cridat especialment l’atenció: interrompre la seva jornada cada 30 minuts per realitzar algun tipus de moviment. Aquesta «mobilitat constant» no implica entrenaments intensos, sinó petits estímuls com estiraments, flexions o activació muscular.

Durant una reunió de feina, una alarma al seu rellotge marca el moment d’aixecar-se. Sense dubtar-ho, comença a fer exercicis al seu propi despatx, i sorprèn els que l’envolten. «Cada mitja hora cal moure’s, tots els grups musculars. Som al despatx unes 8 o 10 hores, som el que es diu sedentaris actius», explica.

L’escena, que ràpidament es va viralitzar, reflecteix una idea clau: el veritable enemic no és la falta d’exercici puntual, sinó la inactivitat prolongada.

Dejú, alimentació i sentit comú

Un altre dels aspectes que ha generat interès és la seva relació amb el dejuni intermitent. Lluny de plantejar-lo com una norma estricta, Luis Enrique l’integra de manera flexible en la seva rutina diària. «L’esport, el faig en dejú i, a l’acabar, si em ve de gust, esmorzar o m’espero al dinar. Va segons com em sento», comenta.

Els experts matisen que aquesta pràctica pot ser útil en exercicis cardiovasculars suaus, però no sempre és recomanable en entrenaments de força, on la disponibilitat d’energia resulta fonamental. En qualsevol cas, el seu enfocament torna a insistir en l’adaptació individual.

En el pla nutricional, el tècnic també trenca amb certs mites. La seva defensa de l’ou com a aliment complet s’alinea amb l’evidència científica actual: una font de proteïna d’alta qualitat, accessible i versàtil. «He sopat sis ous… és un dels aliments amb més nutrients», assegura, allunyant-se de dietes restrictives o modes passatgeres.

Disciplina, humor i viralitat

Dins del mateix equip tècnic, les reaccions tampoc es van fer esperar. Davant la pregunta de si també s’aixecava a la nit cada mitja hora, va respondre amb ironia: «A la nit també… després em dieu: ‘Em fa mal l’esquena’».

Més enllà del to humorístic, l’escena posa sobre la taula una qüestió rellevant: com integrar el moviment en entorns laborals cada vegada més sedentaris.

Una filosofia que va més enllà de l’esport

Conegut per la seva afició al ciclisme i el seu compromís amb l’activitat física, Luis Enrique projecta una imatge coherent entre discurs i pràctica. La seva rutina no busca ser universal ni perfecta, sinó funcional i sostenible.

Notícies relacionades

La psicologia ho explica: les persones que necessiten tenir la casa sempre ordenada amaguen aquest tret emocional

Per què la cançó "Cargol, treu banya" torna a ser un èxit entre els joves?

El documental també mostra el seu costat més personal, incloent moments de gran càrrega emocional com el record de la seva filla Xana. «Em considero afortunat… va venir a viure amb nosaltres nou anys meravellosos», afirma en un dels passatges més commovedors.

En conjunt, la seva manera d’entendre la vida combina disciplina, resiliència i sentit comú, i trasllada una idea clara: cuidar el cos no depèn de grans canvis, sinó de decisions constants al llarg del dia. Una filosofia que, més enllà del futbol, continua inspirant molta gent.