Desenvolupen un prototip de test per detectar el càncer de pàncrees en minuts amb una mostra de sang

És el primer assaig d’aquesta prova diagnòstica que identifica en el plasma sanguini una proteïna (sAXL) que actua com a biomarcador de l’adenocarcinoma ductal pancreàtic, el càncer de pàncrees més freqüent i letal. Els resultats revelen «un mètode senzill, portàtil i econòmic» que s’haurà d’optimitzar abans d’aplicar-lo clínicament, expliquen els investigadors.

Test ràpids

El dispositiu desenvolupat utilitza una tecnologia similar a la dels tests ràpids, basada en tires reactives capaces d’analitzar una mostra de plasma sanguini en pocs minuts. Mitjançant l’optimització de diferents components per millorar-ne la sensibilitat, la reproducibilitat i la claredat de senyal, el test va permetre distingir amb precisió entre pacients amb càncer de pàncrees i persones sanes.

Aquests resultats, publicats a la revista ‘Talanta’, es van obtenir després d’analitzar mostres de 20 pacients i 20 participants sans procedents de l’Hospital del Mar de Barcelona, assenyala el CSIC.

«Es tracta de la primera aplicació d’un immunoassaig de flux lateral quantitatiu –tècnica diagnòstica que mesura la concentració d’una substància en una mostra líquida– per detectar sAXL en plasma», destaca Juan Pablo Salvador, investigador del grup Nanobiotechnology for Diagnostics de l’IQAC-CSIC i autor de l’estudi.

Nou mètode

L’assaig mostra la capacitat del nou mètode per identificar la presència a la sang de la proteïna sAXL utilitzant anticossos en un format ràpid i senzill. Aquesta proteïna està ubicada a la superfície de les cèl·lules i forma part del funcionament normal de l’organisme, però se sobreexpressa en determinats tipus de càncer: en el cas del pàncrees, apareix en nivells anormalment elevats en més del 70% dels tumors.

«Fa uns anys vam demostrar que la presència d’aquesta proteïna soluble a la sang (sAXL) és un marcador de pacients que ja han desenvolupat el tumor», afirma Pilar Navarro, coordinadora del Grup de Recerca en Dianes Moleculars del Càncer de l’IIBB-CSIC i de l’HMRIB.

L’equip de recerca va validar els mesuraments obtinguts davant tècniques estàndard com ELISA, una modalitat diagnòstica de referència en laboratoris especialitzats i hospitals que quantifica la presència de la proteïna. «Aquesta comparativa ens va permetre confirmar la rellevància diagnòstica del mètode», afegeix.

Avenç prometedor

El treball suposa «un avenç prometedor» per a pacients amb adenocarcinoma ductal pancreàtic, que suposa la tercera causa de mort per càncer en països desenvolupats. Aquest tipus de tumor és difícil de detectar en les primeres etapes, per la qual cosa més del 85% dels diagnòstics s’obtenen quan ja no es pot operar, és a dir, quan ja no es pot recórrer a l’única opció curativa que hi ha en l’actualitat. «Disposar d’eines ràpides, accessibles i mínimament invasives per millorar-ne la detecció primerenca representa una necessitat clínica urgent», remarquen els investigadors.

La tecnologia presenta «avantatges importants» davant altres mètodes diagnòstics convencionals: requereix equipament mínim, redueix temps d’anàlisi i es podria adaptar fàcilment a entorns clínics amb recursos limitats o a proves descentralitzades en el punt d’atenció sanitària (point-of-care testing), i facilitaria un diagnòstic més accessible.

Pràctica clínica

En aquest sentit, Pilar Navarro apunta que «l’eina desenvolupada pretén acostar la detecció del càncer de pàncrees a la pràctica clínica habitual i contribuir a millorar la supervivència dels pacients mitjançant un diagnòstic precoç». Núria Vázquez-Bellón, primera autora del treball, afegeix que «es tracta d’un primer pas prometedor, tot i que encara serà necessari optimitzar el sistema abans de la possible aplicació clínica».

Notícies relacionades

Avenç quirúrgic: l'Hospital de Bellvitge fa dos doble by-pass per extirpar dos càncers de pàncrees inoperables

Microbiota de la boca i càncer de pàncrees: una investigació prometedora

«Futurs estudis se centraran a ampliar el nombre de pacients analitzats i millorar encara més la sensibilitat del sistema per avançar cap a la possible aplicació clínica», conclouen els investigadors.

El programa ha comptat amb finançament de l’Institut de Salut Carles III i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. També ha rebut el suport de l’Associació de Pacients amb Càncer de Pàncrees (ACANPAN), que ha contribuït a finançar el projecte i a reforçar la seva orientació cap a les necessitats reals dels pacients.