Científics assenyalen dades inquietants sobre les nadons editades genèticament

Les bessones xineses nascudes el 2018 d’embrions modificats genèticament tenen probablement mutacions imprevistes en el genoma arran de la seva manipulació, segons van afirmar aquest dimarts científics després de la publicació d’una versió no divulgada de l’estudi que detalla l’experiment.

L’anunci del naixement va sorprendre tothom el novembre de 2018. El científic He Jiankui va revelar a Hong Kong que havia modificat embrions en el marc d’una fecundació in vitro per a una parella, a fi de crear una mutació dels seus genomes que els brindaria una immunitat natural contra el virus de la sida, el VIH, durant la seva vida.

El procediment no tenia cap justificació mèdica, ja que ja existeixen tècniques per impedir la seva contaminació pel pare seropositiu. Van néixer bessones, anomenades Lulu i Nana. No se’n sap res més. Els seus pares van voler mantenir la seva vida en secret.

La comunitat científica internacional i les autoritats van criticar amb duresa l’experiment de He Jiankui, i el cas va avivar les crides a prohibir els nadons modificats amb les tisores moleculars Crispr.

Conseqüències imprevisibles

Un periodista de la revista ‘MIT Technology Review’ va rebre el manuscrit de l’estudi que el científic xinès va intentar que publiquessin revistes científiques prestigioses i que detalla el seu mètode i els seus resultats. Però el text de l’estudi confirma el que molts experts sospitaven: en realitat demostra que la mutació intentada, en una part del gen CCR5, no va tenir èxit, segons genetistes consultats.

L’estudi afirma que la mutació realitzada és «similar» a la que confereix la immunitat, però no idèntica. Dades incloses als annexos assenyalen, a més, que les bessones van patir mutacions en altres llocs del seu genoma i probablement diferents entre una cèl·lula i una altra, la qual cosa podria tenir conseqüències imprevisibles.

Crispr és una tècnica revolucionària de modificació del genoma inventada el 2012, molt més senzilla d’utilitzar que tecnologies prèvies. Però els genetistes repeteixen que la tecnologia encara dista molt de ser perfecta per ser feta servir amb finalitats terapèutiques.

«Hi ha molts problemes en el cas de les bessones Crispr. Tots els principis ètics establerts van ser vulnerats, però també hi ha un gran problema científic: no va controlar el que feia Crispr i això va tenir moltes conseqüències imprevistes», va dir el professor de genètica Kiran Musunuru, de la Universitat de Pennsilvània, en una entrevista recent per a l’AFP.