Anar al contingut

Controvèrsia

El científic xinès que va modificar genèticament dos nadons anuncia un altre naixement en camí

He Jiankui es disculpa però defensa l'eficàcia dels seus experiments

Adrián Foncillas

El científic xinès He Jiankui ha defensat l’eficàcia i motivació dels seus experiments amb embrions genèticament modificats, s’ha disculpat per la tempesta científica i ha anunciat un altre naixement en camí. El biòleg xinès compareixia en públic després d’haver sigut globalment vilipendiat durant la setmana. No va aclarir els dubtes amuntegats però ningú podrà acusar-lo de covard.

He ha monopolitzat les portades globals des que fa tres dies va anunciar que havia ajudat a néixer dues bessones amb l’ADN alterat per bloquejar el contagi de la sida dels seus pares seropositius. El científic ha repetit que totes dues estan “sanes i felices” i va insinuar que li importaven més els agraïments de la família que les crítiques globals. “Me’n sento orgullós, molt orgullós perquè el pare havia perdut l’esperança per viure. Després del naixement em va enviar un missatge dient-me que treballaria dur i es cuidaria de les seves filles durant la segona part de la seva vida”, va revelar. “Hauríem de mostrar compassió cap a aquests milions de famílies amb malalties hereditàries. Si disposem d’aquesta tecnologia, podem utilitzar-la per ajudar aquesta gent necessitada”, va afegir.

"Crear nadons sans"

El biòleg va insistir en el missatge ja exposat a les xarxes socials: no busca posar en perill la humanitat amb mutacions incontrolades ni traspassar la frontera entre la curació d’una malaltia i les millores genètiques com l’increment de la intel·ligència o l’altura. “No es tracta de crear nadons de disseny sinó nadons sans”, va dir. Però l’alteració d’un embrió sa, segons l’opinió majoritària, suposa l’entrada en territori prohibit.

El gremi científic al·lega que existeixen mitjans menys invasius per protegir-se de la sida i que, en qualsevol cas, aquest guany empal·lideix davant de l’anguniós horitzó de mutacions genètiques en les nenes o els seus descendents. Requerit per l’ètica del procediment, He va al·ludir als 70 minuts destinats a informar les vuit parelles reclutades per al seu experiment de tots els detalls i riscos abans d’aconseguir el seu consentiment firmat. Però va admetre que mancava de resposta quan se li va preguntar si havia considerat les potencials conseqüències físiques o emocionals sobre les bessones.

Un altre embaràs

El biòleg també ha anunciat un altre embaràs en les seves primeres setmanes que podria ser l’últim perquè l’enrenou global li aconsella interrompre la seva feina. El soroll ha atret els focus mediàtics cap a la segona edició de la Convenció Internacional d’Edició del Genoma Humà, celebrada a Hong Kong. Periodistes i científics s’han encabit aquesta tarda en una sala de 700 persones per veure l’home que ha trencat el consens ètic i ha obert la capsa de Pandora de la mutació genètica en humans. A He se li atribueix vanitat, inconsciència o totes dues coses.

L’inquietant científic ha resultat ser un tipus amb aquest aspecte bondadós que confereixen les faccions arrodonides i tan serè com cortès enmig de la tempesta. He havia de respondre tant per la seva ètica com per les formes. Anunciar una troballa científica a través de Youtube abans que sigui valorada pels seus companys és, com a mínim, una descortesia. La clandestinitat en què va desenvolupar la seva feina, a més, genera dubtes raonables. He es va disculpar per la filtració dels vídeos i va negar el secretisme. Va assegurar que havia enviat els seus experiments a una revista i que serien publicats tan aviat conclogués la seva revisió, que havia exposat la seva feina en conferències universitàries i que ho havia consultat amb diversos experts nord-americans i xinesos. El que passa és que no va aclarir quina revista, quines universitats ni quins experts.

Sense aval institucional

He ha admès que la seva investigació no estava avalada per cap institució oficial. El reconeixement explica l’immediat distanciament de totes les entitats que n’havien quedat esquitxades. La Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud de Shenzhen va al·legar ignorància, va aclarir que He disfrutava d’una baixa no remunerada i va anunciar una investigació sobre violacions dels principis ètics. El Centre Mèdic Harmonicare de Shenzhen ha assegurat que les firmes del seu Comitè Ètic que autoritzaven els experiments podrien haver sigut falsificades. També la Comissió Nacional de Salut, màxim òrgan estatal, va dir que desconeixia la feina de He i va emprendre una “profunda investigació i verificació”.

Més d’un centenar de científics xinesos van qualificar de “bogeria” els seus experiments i van demanar lleis més estrictes. La prestigiosa revista ‘Nature’ ha contribuït al debat remarcant la indignació generalitzada i alertant del “salt significatiu” que implica la modificació del genoma humà.

David Baltimore

David Baltimore, director de la convenció de Hong Kong, va assumir durant la intervenció de He que el naixement de les bessones certificava “un error en l’autoregulació de la comunitat científica”. El sector havia acordat una moratòria de tres anys en la modificació genètica d’embrions que manca de força vinculant.

Temes: Sida