Igualtat a la vista

Un grup de nenes i nens de primària es posen a la pell d’un gripau llevadora que porta els ous d’una avitarda que cova els seus. És una escena típica de la visita dinamitzada‘Pares i Mares de la Natura’, que periòdicament es duu a terme alMuseu Nacional de Ciències Naturals, a Madrid.

«Parlem de les càrregues familiars a la natura. Ensenyem que hi ha fins i tot famílies monoparentals», relata Pilar López García Gallo, directora de comunicació i cultura científica del museu.

«Estem fent moltes activitats sobre el tema del gènere: una exposició sobre les dones que van rebre el premi Nobel, intervencions sobre noies i enginyeria la nostra participació en el projecte Hypatia [un projecte europeu que posa en contacte centres educatius i experts en gènere]», explica.

«En les exposicions hi està havent un gir per mostrar la idea de gènere», afirma López. Per exemple, abans s’exposaven exclusivament reconstruccionsd’homínids mascles, mentre que ara s’exposen cada vegada més estàtues que representen individus dels dos sexes.

López valora positivament que el museu de Madrid compti amb els diorames històrics delsgermans taxidermistes Benedito, que solen representar grups sencers, amb mascles, femelles i juvenils.

«Jo crec que tenim molta feina per fer. Hem d’anar analitzant tots els detalls amb una altra perspectiva. S’estan començant a mostrar models femenins i això cada vegada es cuida més», explica la directora de cultura científica. Dels 80 investigadors del museu, 63 són homes, però els tres principalscàrrecs directius estan ocupats per dones.

Prohibit caçar

No és senzill corregir biaixos heretats durant dècades de col·leccionisme. «Avui està prohibit ampliar la nostra col·lecció caçant animals. No obstant, quan rebem mostres noves procurem que hi hagi mascles, femelles i juvenils», explicaJavier Quesada, conservador delMuseu de Ciències Naturals de Barcelona.

Notícies relacionades

Mascles al museu

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«Estem desenvolupant un pla d’igualtat de gènere que inclou les activitats que organitzem, qui les organitza, quins temes es tracten i quin llenguatge es fa servir», afirma Lina Ubero, cap de programes públics del museu de Barcelona. Fa poc, el museu va treure les grans lletres que rebien els visitadors dient –‘Benvinguts’– perquè no eren prou inclusives.

«Planeta Vida, la nostra col·lecció permanent, és molt moderna i no veiem problemes de llenguatge. No obstant, hi ha més investigadors que investigadores als audiovisuals. Abordar això formarà part del pla», conclou Ubero.