La troballa d'un simi extint replanteja l'origen dels andamis humans

En algun moment de la història natural, alguns membres de la gran família dels primats van prosseguir el seu camí sobre dues potes. Fa dècades que els experts, que defineixen aquest procés com bipedisme, discuteixen sobre l’origen d’aquest fenomen, que, al cap i a la fi, serveix per diferenciar la nostra espècie (Homo sapiens sapiens) de parents pròxims, com ara els ximpanzés (Pa troglodytes) i els bonobos (Pa paniscus). Però ara el debat podria veure’s alterat. Aquest dimecres, la revista ‘Nature’ anunciava la troballa de les restes fòssils d’una espècie de primat fins ara desconeguda que podria haver sigut un dels últims avantpassats comuns entre els grans primats i els humans.

Aquesta nova espècie ha sigut batejada com a ‘Danuvius guggenmosi’. Les seves restes fòssils s’han trobat en un jaciment arqueològic a prop de la ciutat de Pforzen, al sud d’Alemanya. Els investigadors responsables del seu estudi, afiliats a la Universitat de Tübingen, expliquen que es tracta d’una espècie que va viure fa 11,6 milions d’anys, durant el Miocè, en la franja temporal en la qual s’estima que els primats i els humans van divergir. Se’n conserven 21 fragments ossis de cúbit, fèmur, tíbia, vèrtebres i alguns ossos de mans i peus amb què els experts han pogut reconstruir la seva morfologia i els seus andamis.

Lareconstrucció d’alguns exemplarsd’aquesta espècie revela que es movia d’una manera fins ara desconeguda. El simi, d’entre 17 i 31 quilograms, tenia tant unes extremitats superiors que li permetien penjar-se de les branques, com passa en el cas dels bonobos i els ximpanzés, com unesextremitats inferiorsque el manteniendret com els humans. També s’ha observat que aquests animals disposaven d’un dit gros a les potes, una cosa que demostraria que podien caminar sobre la planta dels peus. Els investigadors consideren que aquesta espècie acabada de descobrir il·lustra la forma en què algunssimis van començar a caminarsobre les potes posteriors.

Entusiasme i dubtes en la comunitat científica

«Des que el treball de Charles Darwin va proporcionar la base percomprendre l’evolució humana, una de les grans preguntes ha sigut quan, com i per què els nostres avantpassats van començar a caminar sobre dos peus», plantejaTracy L. Kivell, investigadora del Max Planck Institute d’Antropologia Evolutiva d’Alemanya, en un article adjunt a l’estudi. Kivell argumenta que, si s’accepta la premissa que la manera de caminar dels humans va evolucionar a partir d’un avantpassat comú que comparteixen tots els primats, la troballa d’aquesta espècie nova és la millor prova que tenim per desxifrar la història de com l’espècie humana va emprendre el seu propi camí sobre les dues potes.  

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

El debut del‘Danuvius guggenmosi’ha suscitat una gran emoció entre els experts. David M. Alba, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), corrobora que estem davant una troballa molt important en l’àmbit de lapaleontropologia. «És molt difícil trobar fòssils d’aquest tipus en bon estat de conservació que permetin reconstruir com es movia l’animal. En aquest cas, a més, es presenten uns arguments convincents per determinar que estem davant unaltre gènere de primat», argumenta l’expert, no vinculat a l’estudi acabat de publicar. «L’entusiasme dels científics està justificat», afegeix.

Paral·lelament, Alba matisa aquest entusiasme amb un toc d’escepticisme sobre algunes de les conclusions de l’estudi. «No podem parlar amb total seguretat que es tracta de l’últim avantpassat comú d’humans, ximpanzés i bonobos, perquè farien falta ulteriors estudis filogenètics per demostrar-ho», argumenta el també coeditor de la revista ‘Journal of Human Evolution’. «També és exagerat dir que la nova espècie representi per si sola l’origen del bipedisme. És cert que aquests exemplars presenten un comportaments locomotors desconeguts en l’actualitat, però no podem oblidar que també s’han descobert altres espècies amb una combinació de moviments», afegeix Alba en referència, per exemple, a la troballa de Pau (Pierolapithecus catalaunicus), una espècie de primat descoberta a Catalunya.