Ajuts a la ciència

Idees boges serioses

Els projectes científics finançats per la fundació La Caixa atreuen propostes trencadores

L'entitat triplica en tres anys la seva inversió en investigació i arriba als 90 milions

zentauroepp50205707 madrid 03 10 2019  sociedad   la doctora blanca fuentes gime191003115718

zentauroepp50205707 madrid 03 10 2019 sociedad la doctora blanca fuentes gime191003115718 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO

La fundació La Caixa va complir el compromís, adquirit el 2016, de triplicar la seva inversió en investigació dins del 2019. Aquest any, l’entitat ha destinat 90 milions d’euros a aquest capítol.

D’aquests, 28 estan dedicats a ajuts a la investigació i es van entregar als beneficiats el setembre. D’aquesta manera, la fundació es manté com l’organització filantròpica que més finança la ciència a Espanya i la segona a Europa.

En la cerimònia de lliurament es van reunir a Barcelona representants dels 79 projectes científics finançats, que es duran a terme a Espanya i Portugal. Això és, un 5% dels més de 1.500 projectes que es van presentar a la convocatòria.

Aquest nombre descomunal suggereix que els ajuts són un veritable alleujament (tot i que summament competitiu) per a una investigació castigada per anys de retallades al finançament públic.

El nombre de sol·licitants dels ajuts postdoctorals del programa s’ha gairebé duplicat entre el 2018 i el 2019 (de 440 a 775, per 30 i 33 places, respectivament). El 35% de tots els ajuts van ser entregats a dones.

La llista de projectes finançats, que es presenta sota el nom de ‘Preguntes per al futur’, és una autèntica partida d’idees ambicioses i trencadores, basades en la ciència més innovadora. Algunes n’hi ha algunes de les més sorprenents.

Curar-se amb les sèries

Fer de doblador per a fragments de sèries televisives podria transformar-se en una noves teràpia per a persones amb dificultat en la parla després de patir un ictus.

Aquesta és la proposta de Blanca Fuentes Gimeno, cap de secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid, receptora d’un dels ajuts per a investigació en salut de La Caixa.

«Un terç dels pacients d’ictus tenen problemes de comunicació. No poder demanar un cafè o dir-li a la teva parella que l’estimes altera la vida del pacient i de la seva família», explica la investigadora. Hi ha moltes teràpies, però hi ha casos que es resisteixen a totes.

La idea de fer servir les sèries va sorgir de Nereida Bueno, una investigadora del grup de Fuentes aficionada al doblatge, que la va experimentar amb èxit amb un familiar amb afàsia.

«Hi ha aplicacions per a tauletes amb actors que pronuncien paraules, i els pacients les han de repetir. Però els falta el context de les paraules. Al contrari, doblar una seqüència en la qual un actor demana un cafè, per exemple, fa que el pacient se senti en aquesta situació», explica Fuentes.

El projecte compta amb la col·laboració de RTVE, que facilitarà el seu arxiu. El pla és fer un assaig clínic a l’Hospital La Paz i, si funciona, desenvolupar una aplicació.  

Óscar Vilarroya (Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona) estudia el cervell de les dones embarassades. / JORDI COTRINA

El cervell embarassat

Durant l’embaràs, el cervell de la futura mare s’activa de forma diferent al que és habitual i fins i tot canvia la distribució de la matèria grisa. Així ho va revelar el 2017 el grup d’Óscar Vilarroya, professor del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i receptor d’una ajuda a la investigació en salut de La Caixa.

«Durant l’embaràs en nou mesos es produeixen canvis que tarden anys o dècades en altres períodes, com ara l’adolescència o l’envelliment. És un experiment natural per aprendre sobre el cervell», comenta el científic.

Les àrees que tenen més canvis durant l’embaràs són les mateixes que s’activen quan la mare veu una foto del seu fill. «Creiem que és una adaptació que ajuda la dona a identificar l’estat del seu nadó», explica Vilarroya.

Amb el nou projecte, l’investigador pretén monitorar el cervell d’un grup d’embarassades en diversos moments per identificar quan comencen aquests canvis. Així mateix, pretén identificar quines hormones i metabòlits s’hi associen.

L’objectiu és desentranyar si aquests patrons poden influir en la salut mental dels nens que naixeran. Però les aplicacions arriben a altres situacions en què la bioquímica afecta el cervell: des dels processos de canvi de sexe fins a l’envelliment.

Isabel Huber Ruano (Institut d’Inverstigació Sanitària Pere i Virgili de Reus) busca bacteris que combat l’obesitat. / IISPV

Bacteris antiobesitat

Ingerir certs bacteris podria convertir-se en un remei contra l’obesitat, si prospera la investigació d’Isabel Huber Ruano, responsable d’innovació del grup d’investigació en diabetis i malalties metabòliques associades, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV) de Reus.

Cada persona té a l’intestí una quantitat enorme de bacteris, la microbiota. La majoria no són patògens. Al contrari, s’ocupen de coses com processar la carn fumada sense intoxicar-nos.

«En pacients obesos o amb diabetis de tipus 2 la microbiota està alterada. Per exemple, hi ha una gran quantitat de bacteris que produeixen un compost que es diu succinat», explica Huber. Aquesta substància és elevada també a la sang d’aquests pacients, i contribueix als seus problemes metabòlics, com la inflamació o la tolerància a la glucosa.

Notícies relacionades

La idea del grup d’Huber és contrarestar aquest procés fent servir uns bacteris que mengen succinat. Aquests bacteris es treuen des de la mateixa microbiota humana. El grup està assajant amb alguns, subministrant-los a animals de laboratori.

L’objectiu és veure quins redueixen més el succinat i milloren els problemes metabòlics. Huber aspira a crear un fàrmac probiòtic (o sigui, amb bacteris) que faci això en humans.