ESTEREOTIPS DE GÈNERE

La ciència desmenteix que la multitasca sigui una habilitat només de dones

Un altre estudi demostra que el rendiment d'homes i dones davant aquestes tasques cognitives és el mateix

Cada vegada són més les investigacions que desmunten les suposades diferències mentals entre els sexes

zentauroepp45598026 mas periodico mujer multitarea190813190113

zentauroepp45598026 mas periodico mujer multitarea190813190113

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

Ni ells són de Mart i elles de Venus, ni els homes només poden centrar la seva atenció en una cosa alhora i les dones són les úniques capaces de fer més d’una tasca simultàniament amb èxit. Elmite que la multitascaés una habilitat exclusiva d’un dels gèneres, en aquest cas el femení, no és cap altra cosa que això: un mite. I així ho confirma, una vegada més, un nou estudi publicat en la revista científica ‘Plos One’, en el qual es demostra que el rendiment d’homes i dones davant desafiaments que requereixen desplaçar l’atenció d’una tasca a una altra és el mateix. S’han acabat les excuses per a aquells que intenten esquivar alguna tasca. 

Aquesta nova investigació, en què s’ha posat a prova l’habilitat de 48 homes i 48 dones en el mateix entorn i amb les mateixes tasques, prova que no hi ha diferències significatives ni en eltemps de reaccióni en laprecisió de la feina. Tant en els casos en què s’havien de fer diferents treballs de manera simultània, com per exemple parlar pel mòbil mentre es cuina i es mira la televisió, com quan es duien a terme diverses tasques de manera seguida, com haver d’organitzar un calendari, enviar uns missatges i després atendre una trucada. En els dos escenaris, homes i dones obtenien resultats igual de bons. Estudis anteriors, publicats en revistes com 'Psychological Research', canviaven el focus i concloïen que tant ells com elles rendeixen igual de malament. Sigui quin sigui el punt de partida, una vegada més quedaria provat que el gènere no determina les habilitats cognitives de cada individu.

El passat fosc del neurosexisme

¿Llavors per què el mite que la multitasca és cosa de les dones continua estant tan estès en la societat? Alguns estudis sobre la percepció d’aquest fenomen conclouen que aquesta idea perviu amb força en la majoria de la població i que, de fet, gairebé el 80% consideren que es tracta d’una 'habilitat femenina'. La resposta fàcil seria atribuir aquest fenomen alsestereotips de gènerei donar la qüestió per tancada. Però, si mirem enrere,la ciència també ha tingut part de culpaen l’extensió d’aquestes idees. O, més ben dit, a aportar un ‘fonament científic’ per demostrar la seva validesa. En resum, pelneurosexisme.

Partint de la idea refutada que hi haun cervell masculí i un de femení anatòmicament diferents, durant dècades els científics han estudiat com aquestes diferències biològiques podien afectar lescapacitats cognitivesde cadascun dels gèneres. Determinades investigacions basades enressonàncies magnètiquesiproves neuropsicològiques, per exemple, apuntaven que en les dones es produïa una activació més gran i interconnexió de regions del cervell que faciliten la multitasca. Per a d’altres, tot és atribuïble auna qüestió d’hormonesi, sobretot, a les fluctuacions de l’estrogen. Alguns experts argumenten que aquest fenomen fins i tot es podria explicar com unmecanisme evolutiusegons el qual les femelles, tradicionalment responsables de casa i de la cura dels fills, han hagut de desenvolupar una capacitat especial per realitzar múltiples tasques de manera simultània.

Mirada crítica contra els biaixos

Notícies relacionades

Moltes d’aquestes premisses, que perpetuen el dogma de ladiferència entre els sexes, han despertat recel dins de la comunitat científica. ¿La raó? Que les investigacions plantejades per buscar diferències o justificar determinats fenòmensja estan per si mateixes esbiaixades. Tal comexplica la catedràtica en psicologia Janet Hyde, l’estudi de les habilitats cognitives humanes n’és un exemple clar. Si donem per fet que les dones són millorsque els homes en la gestió de les multitasques, qualsevol dada que recolzi aquesta hipòtesi serà magnificada, mentre que allò que la contradiu es tendirà a minimitzar. "Per això diem que els estereotips són molt resistents al canvi", comentava la directora del Women’s Studies Research Center en una entrevista a aquest diari.

Tornant a l’exemple de la multitasca,estudis addicionalshan demostrat que aquesta habilitatno es desenvolupa millor o pitjor en funció del gènere. La capacitat de gestionar amb èxit múltiples tasques depèn d’altres factors. Per exemple, si requereixen l’ús delsmateixos processos cerebrals (cantar i pedalar alhora pot resultar relativament fàcil, ja que combina diferents processos cognitius, mentre que cantar i escoltar les notícies, no). D’altra banda, també s’ha demostrat quel’experiència és fonamentala l’hora de gestionar múltiples tasques, ja que, després de molta pràctica, el cervell entra en mode automàtic (com quan els cuiners amb experiència són capaços de preparar diferents plats alhora en comparació amb els aprenents, que necessiten concentrar-se en cada element de manera aïllada). Vaja, res a veure amb el gènere.