Anar al contingut

Com funciona la memòria

¿Per què els nens no es cansen de veure sempre la mateixa pel·lícula?

El cervell dels més petits utilitza la repetició com una eina d'aprenentatge i recompensa

Valentina Raffio

¿Per què els nens no es cansen de veure sempre la mateixa pel·lícula?

Fa poc més d’un any, Netflix va revelar algunes dades misterioses sobre la seva audiència. La plataforma havia detectat que un mateix usuari havia vist la pel·lícula 'Pirates del Carib' una vegada al dia durant els 365 dies de l’any. Algú altre, en canvi, havia visionat la pel·lícula d’animació 'Bee Movie' unes 357 vegades en un període similar. En els dos casos, malgrat mantenir oculta la identitat dels subjectes, a les xarxes es va especular amb la possibilitat que darrere d’aquests misteriosos casos d’'addicció' a la mateixa història hi hagués un nen o una nena. De fet, no és gens estrany que els més petits demanin veure la mateixa sèrie o pel·lícula una vegada i una altra, en bucle, com si es tractés d’un ritual. ¿Però a què es deu aquest fenomen?

Els experts apunten dos principals arguments per a aquest tipus de rutines. L’aprenentatge, d’una banda, i els mecanismes de recompensa i plaer del cervell associats amb aquesta experiència. En els dos casos, la raó estaria en la manera en què el cervell dels més petits interpreta i processa la informació que està rebent al veure la mateixa animació. 

El ritual de la repetició

"Els nens són curiosos, se sorprenen amb facilitat i aprenen, principalment, per repetició. Quan veuen una pel·lícula o escolten un conte per primera vegada, se sorprenen i disfruten de la novetat, de l’inesperat. Posteriorment volen tornar a experimentar el mateix i demanen tornar a visionar aquella pel·lícula que els ha agradat tant", explica Eduard Vallès i Majoral, doctor en Psicologia, especialitzat en neuropsicologia i professor associat de la Universitat de Girona (UdG).

En aquest sentit, Majoral explica que el cervell dels nens necessita rutines i patrons repetitius per anar assimilant i comprenent el món que els envolta. El fet de reiterar el visionament de la mateixa pel·lícula, per tant, els ajudaria a reconèixer el que veuen, descobrir detalls nous i comprendre millor l’argument de la història.

"Cada vegada que els nens tornen a veure la mateixa pel·lícula, aprenen a anticipar esdeveniments, adquireixen noves paraules, incrementen coneixements, comprenen millor i disfruten del que veuen i de la seguretat que els produeix saber cada vegada amb més precisió el que passa i passarà en la història que estan veient", argumenta l’expert en neuropsicologia. De la mateixa manera, "a mesura que els petits saben més coses de la pel·lícula, el fet de poder verificar les seves expectatives del que passarà els fa sentir competents, els dona seguretat, reforça el que saben i, a més, experimenten plaer i benestar", afegeix.

Tot aquest procés, a més, es veuria intensificat en el cas de les pel·lícules de dibuixos animats (o animació) en les quals la música alegre i els colors vius aconsegueixen captar molt més l’atenció dels més petits. Per això els nens poden veure pel·lícules com 'Shrek', 'Toy Story', 'Frozen', 'Madagascar', 'Ratatouille' o 'Buscant en Nemo' desenes de vegades, fins i tot arribant a l’extrem d’aprendre’s els diàlegs de memòria.

El plaer de la recompensa

"La motivació per repetir un comportament també té molt a veure amb la integració d’aspectes sensorialscognitius i emocionals amb els mecanismes intrínsecs de plaer i recompensa", argumenta Jordi Costa Faidella, professor en la Universitat de Barcelona i investigador a l’Institut de Neurociències (UBNeuro). "Investigacions en el camp de la neurociència i la música (si se’m permet el paral·lelisme, en aquest punt especulatiu, entre veure una pel·lícula i escoltar música) han demostrat que un component crucial en l’activació dels mecanismes de recompensa és la sensació d’anticipació, sobretot d'anticipació d’esdeveniments gratificants”, afegeix.

Faidella explica que quan tornem a escoltar una cançó coneguda, un comportament també habitual entre els adults, vivim l’experiència sabent quins són els moments cabdals que ens fan disfrutar més. "L’anticipació d’aquells moments provoca l’alliberament de dopamina, que és un neurotransmissor implicat en la senyalització de la recompensa i en la resposta de plaer a la música. Els mecanismes cerebrals que depenen de la dopamina modulen l’aprenentatge, i la sensibilitat individual a la recompensa sembla que altera l’èxit d’aquest aprenentatge", argumenta el neurocientífic.