Anar al contingut

INVESTIGACIÓ PUBLICADA A 'SCIENCE'

Aquest és el moment en què el nostre cervell es diferencia d'altres primats

Un estudi identifica les etapes del desenvolupament neurològic que diferencien la nostra espècie de macacos o ximpanzés

El Periódico

Aquest és el moment en què el nostre cervell es diferencia d'altres primats

¿Què és el que realment ens fa diferents de nosaltres, els humans, dels nostres parents pròxims, els micos? Un nou estudi publicat aquest mateix dijous a la revista ‘Science’ podria donar llum sobre una de les preguntes més intrigants del camp de la biologia evolutiva i que, a més, aportarien més informació per entendre com funcionen les habilitats cognitives pròpies dels éssers humans. 

La investigació, liderada per un equip internacional i amb la col·laboració de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE, UPF-CSIC), revela en què consisteixen les diferències cerebrals que ens separen d’espècies evolutivament tan properes a nosaltres com els macacos i els ximpanzés. Segons expliquen els investigadors, en aquest estudi s’ha aconseguit per primera vegada identificar els dos períodes del desenvolupament neurològic que ens diferencien dels primats. I és allà, en aquells primers instants del desenvolupament, on es formarien les característiques capacitats cognitives que ens caracteritzen com a espècie.

"El fetus humà desenvolupa el seu cervell durant un període de temps més gran que els macacos, superant-lo en diverses setmanes. A més, el sistema neuronal dels nens humans madura més lentament i durant un període de temps més gran que el dels macacos", comenta  Tomàs Marquès-Bonet, professor d’investigació ICREA, director de l’IBE i un dels investigadors de la institució que ha col·laborat en aquest nou estudi junt amb els biòlegs evolutius de l’IBE David Juan, Luis Ferrández i Paula Esteller. "Aquesta maduració més pausada podria aportar una plasticitat neuronal més gran als humans durant la seva infantesa, permetent una habilitat més gran per a l’aprenentatge, la memòria i la percepció sensorial, tots trets d’una capacitat cognitiva del més alt nivell".

Investigant el cervell

Per identificar l’origen de la divergència entre humans i micos, els investigadors van analitzar, a nivell de neurones individuals, unes 800 mostres de teixit de 16 regions del cervell, en òrgans en l’etapa prenatal i postnatal, procedents de 26 cervells de macaco, 36 cervells humans i 5 de ximpanzé.

Paral·lelament, aquest estudi també ha permès revelar algunes diferències clau en diferents gens relacionats amb el risc de patir desordres neuropsiquiàtrics. L’anàlisi ha demostrat que els gens relacionats amb l’autisme, el trastorn de dèficit d’atenció, l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió, l’Alzheimer i el Parkinson també s’expressen de forma diferent en cada espècie. En aquest sentit, Marquès-Bonet explica: "Aquests gens apunten a períodes de desenvolupament concrets, donant llum sobre com i quan poden aparèixer aquests desordres en humans".