Anar al contingut

Reglament REACH

Centenars de substàncies incompleixen la llei europea contra la toxicitat química

Un estudi alemany analitza 1.800 compostos que tenen una producció de més de 1.000 tones per any a Europa

De mitjana, un terç d'aquests té informes de qualitat insuficient en vuit supòsits de toxicitat

Michele Catanzaro

Centenars de substàncies incompleixen la llei europea contra la toxicitat química

EMPRESAS PERTROQUIMICAS EN EL CAMP DE TARRAGONA TEMA ACCIDENTES

El nivell d’incompliment de la normativa europea contra la toxicitat química (REACH) arriba al 32% entre les substàncies més empleades a Europa –els 1.814 compostos que tenen una producció superior a les 1.000 tones per any–. Segons l’Institut Federal Alemany de Prevenció del Risc (BfR), el 61% d’aquestes té informes inadequats sobre la seva toxicitat per als animals; el 40% sobre la seva capacitat de generar mutacions; i el 34% sobre els seus efectes sobre la fertilitat. De mitjana, el 32% d’aquestes substàncies de gran difusió no supera un test de qualitat dels informes que haurien de garantir la seva seguretat, en cada un dels vuit principals supòsits de toxicitat.

Això no vol dir que siguin tòxiques. De fet algunes d’aquestes substàncies són al mercat des de fa dècades sense efectes coneguts. No obstant, d’altres sí que són sospitoses de tenir efectes nocius. L’alt incompliment vol dir que els informes presentats pels productors no assoleixen la qualitat exigida pel reglament REACH, deixant el judici en suspens. De fet, tan sols el 31% dels dossiers, de mitjana, està a l’altura. Sobre el restant 37% es necessita una anàlisi més detallada per concloure si les substàncies analitzades compleixen.

Exhaustiva investigació

Els resultats són el fruit de tres anys d’exhaustiva investigació del BfR, que va presentar els resultats en un congrés l’agost a Berlín. L’informe va passar desapercebut fins que una coalició d’associacions ambientalistes (l’European Environmental Bureau-EEB) el va donar a conèixer a diversos mitjans europeus, entre ells EL PERIÓDICO.

“Durant la presentació, els representants de la indústria van reaccionar iradament, argumentant que aquests resultats s’havien d’haver discutit abans de publicar-los”, relata Dolores Romano, responsable de polítiques de substàncies químiques d’EEB, que va participar en la reunió.

En vista d’aquests resultats, la pilota és a la teulada de l’Agència Química Europea (ECHA), perquè sol·liciti els informes correctes als productors. Mentrestant, els productes seguiran al mercat.

Registre de substàncies

El REACH (Registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies químiques) va ser adoptat el 2006, després d’anys de difícils negociacions. El juny de 2018, es va acabar el termini perquè les empreses introduïssin en un registre dossiers amb els resultats de les proves de toxicitat dels seus productes. El registre, que compta amb més de 32.000 entrades, funciona segons el principi que “sense dades no hi ha mercat”. En altres paraules, les empreses obtenen el permís de vendre les substàncies només després d’haver presentat el dossier.

La qualitat d’aquest informe és responsabilitat de les empreses, però l’Agència Química Europea s’encarrega de monitorar una mostra dels informes. Quan troba problemes, entaula un llarg intercanvi amb les empreses fins a aconseguir els informes correctes.

El 61% de les substàncies té informes inadequats sobre la seva ecotoxicitat

Aquestes revisions han donat alguns fruits. “L’ús del bisfenol-A està restringit o fins i tot s’ha arribat a prohibir en alguns casos, per exemple en el paper dels tiquets del supermercat. El triòxid de crom o els ftalats es poden utilitzar només amb una autorització especial”, explica María Martínez, directora tècnica de ServiReach, una empresa de Sant Cugat del Vallès que assessora en l’elaboració dels dossiers.  La ECHA té un registre amb una quarantena de substàncies que necessiten autorització d’ús i gairebé 200 candidates a entrar en aquest registre.

No obstant, la ECHA només ha revisat 1.780 dossiers fins ara, segons dades de l’agència, i ha trobat nombrosos problemes. Ja el 2011 una anàlisi independent d’una mostra d’informes va alertar sobre la seva qualitat. “És la primera vegada que un estat membre es molesta en mirar la situació de forma exhaustiva a tots els països”, observa Romano. “És una anàlisi exhaustiva d’una font molt rellevant”, coincideix Thomas Hartung, investigador de la Universitat Johns Hopkins i coautor de l’estudi de 2011.

Resultats problemàtics

“El nivell d’incompliment posa en qüestió la legislació”, comenta Hartung sobre els resultats. “Són resultats altament problemàtics”, coincideix Christina Rudén, experta en regulació de la toxicologia de la Universitat d’Estocolm. L’estudi també ha analitzat unes 2.000 substàncies amb una producció inferior a les 1.000 tones i ha trobat un nivell de compliment del 44%.

“Moltes empreses han recopilat els seus dossiers per primera vegada i sota un termini de lliurament estricte, creient que estaven fent dossiers de qualitat, segons la seva experiència. Una nova legislació sempre implica problemes”, argumenta un portaveu de CEFIC, el consell de la indústria química europea, que admet que “tant la indústria com les autoritats ha d’esforçar-se més per incrementar la qualitat dels dossiers”.

“Hi ha un dilema entre l’impacte en la salut i unes proves que són molt complexes”, argumenta Costanza Rovida, investigadora de la Universitat de Constança. Rovida va calcular que complir amb el REACH al peu de la lletra requeriria sacrificar 54 milions d’animals als assajos. Un dossier pot costar diversos milions d’euros, segons Hartung. “No obstant, el REACH és indispensable: hi havia massa substàncies que circulaven sense que en sabéssim res”, afegeix.

Un dossier amb les proves requerides pot costar diversos milions d’euros

Rudén es mostra menys comprensiva. “Crec que la ECHA hauria de revocar el permís als dossiers de qualitat inacceptable”, afirma, coincidint amb l’opinió d’organitzacions com EEB.

No obstant, l’agència ha triat una altra via. “La ECHA farà servir els resultats del projecte per prioritzar les substàncies investigades a la seva acció reguladora”, afirma Tiiu Bräutigam, portaveu de l’agència. No obstant, també alerta que “si les empreses no compleixen amb el REACH, és tasca dels estats membres dur a terme accions coercitives”.

“La decisió de fer responsable la indústria de demostrar la seguretat dels seus propis productes comporta un gran conflicte d’interessos”, comenta Rudén. Hartung veu l’ampolla mig plena. “Cap altra regió del món ha analitzat les substàncies químiques com Europa. És una gran inversió en seguretat”, conclou.

Temes: Química

0 Comentaris
cargando