Anar al contingut

l'adn de la setmana

Svante Pääbo, l'investigador de l'ADN ancestral

El biòleg suec, especialista en genètica evolutiva, ha sigut guardonat amb el premi Princesa d'Astúries d'investigació científica

Pere Puigdomènech

Svante Pääbo, l'investigador de l'ADN ancestral

Hendrik Schmidt

El premi Princesa d’Astúries d’aquest any ha sigut atorgat a Svante Pääbo, un científic d’origen suec que ha dedicat la seva vida a l’anàlisi de l’ADN de mostres antigues, sobretot humanes. La seva feina durant més de 30 anys ha permès estudiar la composició genètica d’animals i plantes que vivien fa milers d’anys i, en particular, de l’evolució de l’espècie humana. Amb el seu treball s’ha obert una nova porta a l’estudi de quins canvis s’han produït en l’ADN que ens han fet ser com som.

Quan es parla de l’ADN antic es parla de Svante Pääbo. El 1985 trobem el seu primer article, firmat en solitari i publicat a la revista 'Nature'. Era l’aïllament de l’ADN d’una mòmia egípcia. En aquell moment allò semblava una curiositat i es va rebre amb cert escepticisme. Primer, va haver de desenvolupar mètodes que permetessin aïllar, de restes humanes antigues, mostres de l’ADN que amb el temps es van degradant i es troben en fragments petits. En segon lloc, calia evitar que aquest ADN es contaminés amb l’ADN modern. Finalment, s’havia de poder analitzar i en això les noves tècniques d’anàlisi massiva de l’ADN i el tractament bioinformàtic d’aquesta informació ha sigut essencial. Ja ha demostrat que es pot analitzar l’ADN de més de 400.000 anys.

Aquestes dades són, sens dubte, una fita tecnològica en si mateixa però també ha permès conèixer l’ADN d’organismes que vivien fa milers d’anys. I així ara coneixem com era el genoma d’animals extingits, com el mamut, o el de les plantes abans de ser domesticades. Està clar, però, que el que més ha interessant són els resultats sobre l’espècie humana. Han sigut grans èxits la resolució del genoma del neandertal o el descobriment d’una altra espècie, relacionada amb aquest homínid que vivia a Sibèria extraient l’ADN de l’os d’un dit petit. Pääbo dirigeix actualment un Institut Max-Planck a Leipzig i segueix en el centre dels descobriments de com eren els organismes vius fa milers d’anys. D’aquesta manera ha situat l’ADN no només en el centre de la biologia, sinó també de la història antiga.
 

0 Comentaris
cargando