Anar al contingut

L'ADN DE LA SETMANA

2001

La pel·lícula de Kubrick s'han convertit en un referent del cine de ciència-ficció

Pere Puigdomènech

2001

periodico

Tenint en compte que els recordem i celebrem aquest any, la primavera del 1968 va estar plena de fets històrics. L’assassinat de Martin Luther King o la revolta d’estudiants a París el mes que ve en són la prova. És l’any en què es publiquen alguns primers articles que demostren la possibilitat de trencar i unir ADN que ha estat la clau dels mètodes que fem servir per estudiar l’ADN, i el qui escriu això va signar el seu primer contracte laboral per fer articles de divulgació científica. Però va ser també l’any en què va sortir la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick, segons la novel·la d’Arthur C. Clarke.

La pel·lícula de Stanley Kubrick és una fita en la història del cinema amb continguts científics. Explora l’evolució de la humanitat en els seus inicis i ho relaciona amb un món tecnològic que extrapola al 2001, amb estacions a la Lluna i viatges a Júpiter, on apareix un enigmàtic monòlit negre que ha donat lloc a tota mena d’especulacions. Hi trobem reflectits també els riscos de dependre de sistemes controlats per ordinadors intel·ligents. Les seves imatges, quan no hi havia disseny per ordinador, i l’ús de la música clàssica han deixat una empremta duradora en l’estètica de les pel·lícules de ciència-ficció.

Des del 2018 és fàcil criticar les prediccions que es fan a la pel·lícula sobre com serien els viatges a l’espai l’any 2001. L’any 1969 va ser l’any de l’arribada d’homes a la Lluna, però un cop acabat el programa Apol·lo el 1972 l’impuls es va extingir arreu del món. Hi ha hagut sondes que han explorat tots els planetes i fins i tot asteroides i estels, i hi ha hagut robots que es passegen per la superfície de Mart. En aquests moments l’única nau habitada és l’Estació Espacial Internacional que no està clar que tingui continuïtat. Tot pot ser que les properes naus amb passatgers que vagin a l’espai siguin de compa-nyies privades que diuen que volen habitar Mart i tot. Alguna cosa d’això també hi ha a la pel·lícula rodada fa 50 anys. 

0 Comentaris
cargando