Hèlice

Dels nostres sentits, el del tacte va trigar molt a ser estudiat en detall, potser perquè està distribuït per tot el cos. Fa un temps es va descobrir el mecanisme pel qual les cèl·lules dels mamífers detecten que hi ha una pressió mecànica sobre elles. Ara es publiquen els detalls del seu funcionament a nivell atòmic. La proteïna responsable, una de les més grans conegudes, té una estructura molt sorprenent.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

El que publiquen simultàniament tres grups nord-americans i xinesos és l’estructura a nivell atòmic, resolta per microscòpia electrònica a baixa temperatura, de les proteïnes piezo1 i piezo2 (de la paraula grega que significa pressió), que són les que permeten a les cèl·lules detectar que estan sota pressió mecànica i transmetre la informació. És una proteïna que està immersa entre els lípids de la membrana cel·lular. Té una estructura central que pot permetre que la travessin àtoms amb càrrega elèctrica (ions) de l’exterior a l’interior de la cèl·lula. Al voltant d’aquest canal hi ha tres braços que són com les pales de l’hèlice dels motors de vaixell. Se suposa que quan hi ha una pressió mecànica sobre la cèl·lula, els braços es deformen i fan que el canal central es tanqui interrompent el trànsit de ions. Això crea un senyal elèctric en la membrana cel·lular que dona lloc a un impuls nerviós.

Les proteïnes piezo permeten entendre la forma com les cèl·lules dels mamífers detecten que sobre elles hi ha una pressió mecànica. Intervenen en el sentit del tacte en la nostra pell, però també en altres processos com la respiració. Se sap que hi ha determinades malalties genètiques que produeixen un sentit del tacte defectuós i que tenen el seu origen en variants d’aquestes proteïnes. És una hèlice flotant en la membrana de les nostres cèl·lules la que detecta un cop de puny, però també el contacte suau sobre la pell d’una carícia.