Grip del 1918 a Espanya: tants morts com en la guerra civil

La informació relativa als orígens i la transmissió de la grip del 1918 és plena de llacunes i d’episodis poc clars, però tot indica que el virus va arribar a Espanya des de França a través dels centenars de jornalers espanyols i portuguesos que en aquells temps es desplaçaven al país veí per cobrir la mà d’obra vacant ocasionada per la guerra europea. El primer cas oficial a Espanya es va registrar a Madrid el maig del 1918. Amb els mesos s’arribarien a comptabilitzar «entre 270.000 i 300.000 morts, tants com els que s’estima que va causar la guerra civil», destaca María Isabel Porras, professora i historiadora de la medicina de la Universitat de Castella-la Manxa.

El cas de Madrid no va ser el primer a Europa. I encara menys al món. No obstant, el fet que els mitjans de comunicació dels països immersos en la contesa europea silenciessin els seus decessos –fonamentalment per motius de censura per elevar la moral de les tropes i no donar pistes a l’enemic sobre el nombre de baixes– va fer que l’epidèmia passés a la posteritat amb el nom del primer país on se’n va parlar. Va ser la grip espanyola. Com a país neutral en la guerra 1914-1918, la censura a Espanya va ser menys intensa. «Aquí es va informar de manera constant de la magnitud de l’epidèmia», resumeix Alfons Zarzoso, director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Com ha documentat Anton Erkoreka, director del Museu Basc d’Història de la Medicina, la primera nota referent a la grip es va publicar a Espanya el 21 de maig al diari madrileny El Liberal. Molt poc després, El Sol incloïa la informació següent: «Sembla que entre els soldats de la guarnició de Madrid s’estan donant molts casos de malaltia no diagnosticada encara pels metges. En un regiment d’Artilleria s’han posat malalts del mateix mal 80 soldats».

A més a més de Madrid, durant la primavera i l’estiu del 1918 es va informar de molts afectats en diverses províncies com Toledo, Ciudad Real, Badajoz i Còrdova. Al principi no va ser una epidèmia de gran mortalitat. Res feia presagiar la dolorosa reaparició que va tenir lloc a la tardor. Per exemple, en el cas de Catalunya, revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa incloïen acudits al respecte i parlaven fins i tot de «malaltia de moda», continua Zarzoso.

Beatriz Echeverri, que va analitzar profusament l’evolució de l’epidèmia a Espanya en una monografia publicada ja fa dues dècades, escriu que la segona onada es va propagar veloçment al setembre a partir sobretot dels dos grans eixos ferroviaris Irun-Madrid i Catalunya-Almeria. Segons Echeverri, el virus va avançar amb facilitat aprofitant les multituds que es congregaven als molts pobles i ciutats que durant aquell mes celebraven les festes patronals. Porras explica que un altre dels factors que podrien haver contribuït a l’extensió de la pandèmia van ser els joves que feien el servei militar en casernes en males condicions higièniques: «Els van llicenciar per frenar el problema i el que van aconseguir va ser propagar la malaltia en els llocs d’origen dels quintos».

L’onada tardorenca de la grip va arribar a taxes de mortalitat superiors al 15 per 1.000 a les províncies de Lleó, Zamora, Ourense, Burgos i Palència, i també a Almeria, mentre que a les Canàries, les Balears, Catalunya, València i zones d’Andalusia com Màlaga, Sevilla i Jaén es va registrar una incidència més baixa.

Situació econòmica

Notícies relacionades

La grip que va matar 50 milions de persones. ¿Es pot repetir?

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Situació econòmicaSegons Porras, la situació econòmica de l’Espanya del 1918 va contribuir en gran manera a l’elevada mortalitat. «Les condicions eren molt dolentes –diu la historiadora de la medicina–. Hi havia problemes per accedir a aliments bàsics, com el pa, i a productes indispensables en aquell temps, com el carbó. Com que la gent estava molt debilitada, el virus ho va tenir més fàcil per fer-se letal». Els hospitals no van donar l’abast.

Al marge de la mortalitat, l’epidèmia va tenir un efecte brutal en l’activitat quotidiana, resumeix Porras: «En moltes zones es van tancar col·legis. En altres es va veure alterada la xarxa de subministrament d’aliments». La mitjana de mortalitat per grip a Espanya va ser l’any 1918 de 8,3 persones per 1.000, segons els càlculs de Beatriz Echeverri, la qual cosa la converteix en un dels països europeus més afectats. A més a més, el fet que s’acarnissés molt particularment en persones d’entre 20 i 40 anys va suposar una «desacceleració del creixement de la població que perduraria durant tres dècades», conclou Erkoreka.