La grip que va matar 50 milions de persones. ¿Es pot repetir?

Si es pregunta quina va ser la catàstrofe més gran del segle XX, pocs contestaran que la grip espanyola, però aquesta pandèmia -que va començar oficialment el 4 de març de fa un segle- va matar molt més que qualsevol guerra mundial o genocidi en el mateix període.

L'oblit d'aquesta calamitat pot explicar certa despreocupació davant les futures pandèmies. No hi ha dubte que un dia o altre sorgirà una altra grip d'abast mundial. No serà necessàriament tan mortífera com la del 1918 -sense anar més lluny, la pandèmia gripal del 2009 va ser més suau que una grip estacional-. No obstant, si fos tan virulenta, les conseqüències serien més grans. I es trigarien mesos a desenvolupar una vacuna, ja que la investigació que persegueix una immunització universal encara no l'ha trobat.

De la trentena de pandèmies de grip conegudes (entre les més famoses: la russa del 1889, l'asiàtica del 1957 i la de Hong Kong del 1968), "cap va ser tan greu com l'espanyola", explica Anton Erkoreka, director del Museu Basc d'Història de la Medicina.

El pitjor escenari possible

"És la més important de les malalties infeccioses, el pitjor escenari possible, el terratrèmol de San Francisco de l'epidemiologia", diu Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic i de la Universitat de Barcelona.

Va ser fins i tot pitjor que la pesta negra. S'estima que van morir uns 50 milions de persones (la gran guerra en va matar 10), però podrien ser més. La mortalitat va superar la natalitat per primera vegada en 150 anys. Tot això en menys d'un any durant el qual es van succeir tres onades, en què la segona (la de final de l'estiu) va ser la més letal.

El pitjor va ser que va afectar sobretot els joves: persones d'entre 20 i 40 anys, en plena edat fèrtil. Les gràfiques sobre afectació de la grip per edats solen tenir forma de U: nens i persones grans són les víctimes principals. No obstant, la del 1918 es coneix com la terrible W terrible Wperquè en aquest cas també van ser severament castigades les persones de mitjana edat.

L'explicació d'aquesta agressivitat es va obtenir fa poc més d'una dècada, quan uns investigadors van trobar restes del virus, preservades en mostres de pulmons de soldats morts i en un cadàver congelat al permafrost d'Alaska.

El 2005, el viròleg militar nord-americà Jeffery Taubenberger va seqüenciar els gens del virus. Amb posterioritat, Adolfo García Sastre, genetista espanyol de l'Hospital Mount Sinai de Nova York, va aconseguir reconstruir el virus i inocular-lo en animals.

El virus manifesta una extraordinària capacitat de replicar-se. Els animals reaccionen a la seva agressió generant una resposta immunitària exagerada -la tempesta de citosines- que acaba atacant l'organisme.

Aquest mecanisme explicaria per què els joves, en què el sistema immunitari està al màxim de la seva potència, es van veure especialment afectats. A més, les persones grans, que havien sobreviscut a la grip russa del 1898, podrien haver tingut alguna forma d'immunitat.

Les mostres també van revelar que el virus tenia gran quantitat de gens d'aus. Això suggereix que podria haver saltat als humans directament des de les aus (el seu reservori natural) sense passar pel porc (que sovint actua de coctelera, barrejant virus aviaris i humans). A més, la mutació que el va fer mortífer podria haver tingut lloc molt poc abans de l'epidèmia.

L'assassí eclipsat

"Encara que a cada família hi ha records de la grip, és com si no hi hagués una memòria col·lectiva", diu Laura Spinney, periodista científica i autora d'El jinete pálido (Crítica, 2018), un relat divulgatiu de la pandèmia.

"Se la va anomenar l'assassí eclipsat perquè va passar a final de la primera guerra mundial, i aquell esdeveniment la va eclipsar", explica Mark Honigsbaum, historiador de la medicina de la Queen Mary University de Londres i autor del documental radiofònic Going Viral: The Mother of all Pandemics.

Part d'aquest oblit va ser intencionat. "Les potències en guerra no volien donar pistes que tenien militars malalts. Només a Espanya, que era neutral, es va informar de l'epidèmia a les notícies: d'aquí ve el nom de grip espanyola", explica Trilla.

Avui, els historiadors estan reconsiderant l'abast del seu impacte. "Per exemple, va accelerar el final de la primera guerra mundial", diu Spinney. Fins i tot podria haver influït en la segona: el president dels Estats Units Woodrow Wilson no va poder participar en la conferència de pau perquè estava malalt i això va propiciar les condicions punitives que després esperonarien Hitler. Segons Spinney, la grip també va precipitar la imposició de l'apartheid a Sud-àfrica, on blancs i negres s'acusaven recíprocament de ser els portadors de la malaltia. 

"L'impacte principal va ser el canvi en la medicina. Abans, alguns pensaven que els pobres s'infectaven més perquè eren inferiors. La grip va sembrar la idea de la sanitat universal a països com Alemanya, Rússia i el Regne Unit", afirma Spinney.

Virus sota vigilància

"¿Es podria repetir? Des d'un punt de vista biològic, és plausible: té probabilitat baixa, però no zero", explica Trilla. La grip aviària A(H5N1), detectada a Hong Kong el 1997, i la A(H7N9), detectada a la Xina el 2013, són molt letals per als humans contagiats, però fins ara aquests virus no es poden transmetre entre humans. "L'epidemiòleg pessimista diria que només és qüestió de temps; l'optimista, consideraria que si no han mutat en una dècada potser té algun problema per fer-ho", comenta.

"Si tornés a passar estaríem més preparats: tenim controls sanitaris, hospitals més bons, antivirals, antibiòtics [contra les coinfeccions]", reflexiona Trilla. D'entrada, se sabria molt més sobre les causes: el 1918 el desconeixement era tal que es va atribuir la malaltia a un bacteri, i no va ser fins als anys 30 quan es va identificar el virus causant. "No obstant, avui som molts més, ens barregem més i els desplaçaments són molt més ràpids", prossegueix Trilla per il·lustrar l'expansió que podria tenir un virus tan letal com el del 1918.

La prova general de la grip del 2009 desanima. "Els comitès d'experts estaven infiltrats per investigadors que treballaven amb farmacèutiques. Els polítics van acumular milions de dosis d'antivirals per pressió popular i per ensenyar que estaven prenent mesures", explica Erkoreka. Hauria sigut més lògic compartir els antivirals amb els països d'origen de la malaltia, on haurien sigut útils per contenir-la.

Notícies relacionades

Grip del 1918 a Espanya: tants morts com en la guerra civil

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

"L'escull principal és que és molt difícil produir una vacuna ràpidament, ja que es necessiten almenys sis mesos", diu Honigsbaum. El cas de la grip estacional d'aquest any és il·lustratiu: la vacuna utilitzada a l'hemisferi nord es basa en els virus que circulen a l'hivern de l'hemisferi sud. No obstant, quan el virus va arribar al nord aquest any, ja havia evolucionat prou per fer poc eficaç la vacuna.

Per això, els investigadors estan perseguint una vacuna universal de la grip que inclogui tant l'estacional com la pandèmica. Fins i tot hi ha assajos, però de moment no es pot comptar amb aquest escut contra la reina de les epidèmies.