Dubtes (sobre l'edició d'embrions)

Fa dues setmanes aquesta columna tractava sobre un resultat del qual s’ha parlat molt el darrer mes d’agost. Es tracta d’un treball publicat per grups de recerca americans en què s’aplica l’edició genòmica per corregir una mutació en embrions humans que produeix una malformació al cor que dona lloc a mort sobtada en atletes joves. El resultat semblava poder concloure que aquesta correcció era possible i es feia sense efectes en la resta del genoma. 

Ara, un grup d’investigadors americans acaben de publicar on line un article en què dubten que la reparació de la mutació hagi realment ocorregut i dubten, per tant, que estiguem davant de nous passos per corregir mutacions genètiques en humans. 

Notícies relacionades

El canvi climàtic obligarà a modificar la gestió dels boscos

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

En l’article original s’havien introduït les molècules que permeten fer servir el sistema d’edició genòmica CRISPR-Cas9 CRISPR-Cas9en el procés de fecundació d’òvuls humans que contenien la mutació per esperma. El resultat final no era exactament com els investigadors esperaven però els resultats semblaven en conjunt prou convicents per publicar-se a 'Nature'. El darrer dia d’aquest agost un grup de prominents investigadors americans i anglesos proposen que el que ha passat no és que la mutació hagi estat corregida sinó que el tractament amb el sistema CRISP-Cas9 ha trencat l’ADN del pare i els embrions s’han quedat amb el genoma de la mare que no té la mutació. Conclouen que l’experiment no demostra que l’edició genòmica hagi funcionat. Els autors del primer article anuncien una resposta els dies propers. 

Que controvèrsies com aquesta es produeixin en ciència no és estrany. Sovint un grup de recerca publica un resultat i un altre grup discuteix que les conclusions siguin les correctes. Que això arribi al públic en general no és freqüent i el cas actual es pot deure a la importància del que es discuteix. Que es puguin corregir mutacions genètiques de manera segura en humans ens interessa. Potser hauríem pogut esperar a parlar-ne quan no hi hagués tants dubtes.