El canvi climàtic obligarà a modificar la gestió dels boscos

Els boscos ibèrics necessitaran un canvi de gestió, fonamentalment reduir el nombre d’arbres per hectàrea mitjançant clarianes, si volen adaptar-se a les noves condicions de pluja i calor derivades del canvi climàtic. Si no és així, corren el risc de desaparèixer i ser substituïts per espècies més resistents. I possiblement menys atractives des d’un punt de vista forestal. On ara creixen pins rojos, per exemple, en un futur podria haver-hi alzines o pins blancs o bords.

 Aquesta és una de les conclusions d’un estudi desenvolupat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), a Solsona, que ha quantificat a llarg termini el creixement i l’estrès per sequera dels boscos en funció de la gestió que s’hi faci. L’objectiu és poder personalitzar la gestió per adaptar-los a les noves condicions climàtiques.

 Les previsions climàtiques per a la conca mediterrània pronostiquen per a les pròximes dècades una reducció de la pluviometria i un augment notable de les temperatures, cosa que tindrà un efecte directe sobre la disponibilitat d’aigua. Això posarà en perill diverses espècies d’interès comercial que ja estan al límit de la seva distribució òptima.

Rendibilitat

 La principal alternativa per mantenir els boscos serà practicar-hi clarianes, actuacions consistents a retirar els arbres més petits perquè la resta puguin créixer millor sense competir pels recursos. «Les clarianes s’han fet des d’antic per millorar la qualitat de la fusta i l’estat sanitari del bosc», resumeix el primer firmant de l’estudi, Aitor Ameztegui, investigador del CTFC i del CREAF. A més, si no es fessin, molts arbres acabarien morint per la sequera.

En alguns casos caldria talar entre el 20% i el 40% dels arbres existents. En un rodal on creixen un miler de pins per hectàrea, això pot significar passar a tenir-ne 600. El problema, prossegueix Ameztegui, és que si es retiren molts arbres per facilitar que creixin els restants es corre el risc que el bosc deixi de ser rendible. «Es tracta de trobar l’equilibri», afegeix. 

Els investigadors del CTFC han analitzat les perspectives del pi roig, espècie d’àmplia distribució a Catalunya i gran interès comercial, però consideren que els models de càlcul desenvolupats servirien per a qualsevol espècie forestal. L’estudi s’ha publicat a la revista 'Ecological Modelling'.

Producció de fusta

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

La investigació té en compte diferents possibilitats en funció de diverses prediccions climàtiques i de la localització dels boscos. Concretament, el treball analitza tres àrees representatives de pi roig: el Pirineu com a zona humida, les muntanyes de Prades com a zona seca i el Prepirineu com a zona intermèdia.

Segons els resultats, practicar clarianes d’intensitat moderada en zones que ja són humides «podria millorar la productivitat sense afectar la disponibilitat d’aigua», diu l’autor. En zones seques, en canvi, caldria talar tants arbres que comprometria una bona producció de fusta. «A Prades o els Ports, si volguessis reduir els danys per sequera hauries de treure tants arbres que ja no sortiria rendible –prossegueix Ameztegui–. Potser hauríem de plantejar-nos una altra espècie».