L'Abric Romaní reconstrueix 70.000 anys de vida neandertal

Durant un període molt prolongat, entre fa 39.000 i 110.000 anys, clans neandertals van ocupar el que avui dia es coneix com Abric Romaní, un sortint d’una muntanya a l’actual municipi de Capellades (Anoia) al qual anaven per protegir-se de la pluja i del sol i a més els permetia descansar protegits de les feres. En definitiva, un bon lloc per passar una temporada. «No era un campament fix perquè els neandertals són nòmades, però sí que hi venien moltes vegades i l’utilitzaven com a casa», resumeix Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, a Tarragona) i codirectora de les excavacions a l’Abric Ro­maní. 

    

Tot aquell tràfec de persones que conversaven al costat d’una foguera, cuidaven els seus fills, menjaven juntes i fabricaven estris per caçar, entre moltes altres activitats, va deixar una herència en forma de pedres tallades, ossos d’animals i restes de llenya cremada. L’Abric Romaní ofereix per tant una visió completa de la vida neandertal en un prolongat període del Plistocè superior, una època caracteritzada per un clima més fred que l’actual. «Tot el que hi trobem és important», destaca Gema Chacón, també codirectora i arqueòloga de l’IPHES. «Una sola pedra potser no et diu res, però totes juntes et diuen molt».

  

Una de les zones d'excavació de l'Abric Romaní, a Capellades. En l'última campanya s'ha treballat en un nivell amb 60.000 anys d'antiguitat /A. MADRIDEJOS

«El jaciment ens dona una sorpresa en cada nivell d’excavació», prossegueix Saladié. Els nivells són les capes de terra –sediments arrossegats per la pluja– que es van acumular amb posterioritat a una ocupació i que van ajudar a la preservació de les restes. Com més profund s’excava, més vells són. Des de 1983, quan l’equip d’Eudald Carbonell va iniciar els treballs a l’Abric Romaní, s’han retirat uns nou metres de terra. L’estrat analitzat en la campanya del 2017, que va acabar dijous passat, té una edat estimada de 60.000 anys, però diversos sondejos confirmen que hi ha senyals d’ocupació humana fins a una profunditat equivalent a 110.000 anys, segons explica Chacón. S’haurà de seguir baixant. «Aquest any hem recuperat unes 5.000 peces i en tot el nivell –anomenat Q, de 250 metres quadrats de superfície– n’hi ha 12.000», relata Saladié. 

PECES TALLADES

Chacón mostra llavors la collita d’aquest any: infinitat de petites peces tallades, cadascuna amb un registre que indica el lloc i la profunditat de la localització. «Són tot objectes intencionals. Hi ha una sèrie de característiques que només poden haver-se obtingut mitjançant talla». A més, prossegueix l’arqueòloga, cada pedra afilada tenia la seva utilitat: unes s’usaven per escorxar, caçar, tallar... També hi ha restes d’ossos animals, molts amb mostres d’haver sigut cremats-cuinats.

  

 L’herència més visible són, no obstant, les restes de llenya carbonitzada procedents de les nombroses fogueres que es van encendre per donar calor, protegir-se a la nit o cuinar. Va ser un factor clau en el que els científics anomenen «socialització». Els clans familiars, formats per una dotzena d’individus, es reunien per intercanviar coneixement. A vegades, en moments d’abundància de recursos naturals, s’agregaven grups i s’acaba produint intercanvi genètic. «Els neandertals tenien grans capacitats cognitives. Per exemple, a l’hora de caçar planificaven els mètodes per trobar les preses», diu Saladié. 

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

    

El que no s’ha trobat mai a l’Abric Romaní, un dels jaciments neandertals més rics d’Europa, són restes humanes. Saladié, en qualsevol cas, comenta que ningú deixa els seus morts, els cadàvers, al costat del lloc on es menja i es dorm. Tampoc hi ha constància que es practiqués canibalisme. I després, per descomptat, hi ha hagut una mica de «mala sort», conclou.