OBSERVACIÓ ASTRONÒMICA

Primeres imatges de l'asteroide JO25

L'objecte, que ha passat a 4,6 vegades la distància Terra-Lluna, fa 1,3 quilòmetres, el doble del que s'havia estimat anteriorment

 

 

 

 

 

Es llegeix en minuts

L'asteroide 2014 JO25que aquest dimecres transita per les proximitats de la Terra, és el doble de gran del que es pensava i té una forma bilobulada, com dues pedres siameses, segons mostren les primeres imatges fetes públiques per la NASA. Han sigut captades amb la xarxa de radars d'espai profund Goldstone, a Barstow (Califòrnia, EUA) i tenen una resolució de 7,5 metres per píxel. Unes imatges semblants també s'han obtingut amb el radar d'Arecibo, a Puerto Rico. 

L'asteroide JO25, descobert el maig del 2014 per astrònoms de la Catalina Sky Survey, a prop de Tucson (Arizona), s'ha situat en el moment de màxima aproximació (16.24, hora espanyola peninsular) a 1,8 milions de quilòmetres, equivalent a 4,6 vegades la distància de la Terra a la Lluna. Es tracta de l'objecte de grans dimensions (més de cent metres de diàmetre) que més s'acosta a la Terra dels últims 13 anys.

En comptes d'uns 650 metres de diàmetre, estimació obtinguda dies enrere en funció de la llum reflectida, l'objecte fa 1,3 quilòmetres. Possiblement això és degut al fet que es tracta d'un asteroide molt fosc, del tipus C o carbònic, amb alt contingut en carboni.

L'asteroide té una estructura "binària de contacte", com dos lòbuls connectats per una regió central, explica Josep Maria Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC), de Barcelona. Molt possiblement es va formar per la topada a baixa velocitat relativa de dos grans blocs, afegeix Trigo. Es tracta d'una estructura relativament habitual entre els asteroides que recorda, guardant les distàncies, el nucli del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko, visitat fa poc per la sonda europea 'Rosetta'.

Et pot interesar

El mateix asteroide JO25 ja havia passat per les proximitats de la Terra en altres ocasions, però mai ho havia fet tan a prop els últims 400 anys i possiblement no repetirà un pas similar fins d'aquí cinc segles. 

A Catalunya, prossegueix l'investigador de l'IEEC-CSIC, l'objecte és seguit durant aquestes pròximes nits pel telescopi Joan Oró de l'Observatorio Astronòmic del Montsec (OAM). "Durant tres nits encara serà relativament a prop i serà visible --sentencia--. Després ja s'allunyarà".