16 jul 2020

Anar al contingut

RETALLADES EN INVESTIGACIÓ

Cop de Trump a la ciència espacial

El projecte de pressupostos de la NASA elimina quatre observatoris sobre canvi climàtic que havien de ser llançats en els pròxims anys

També s'anul·la el programa AIM, una nau robotitzada per atrapar un asteroide i portar-lo a prop de la Lluna

Cop de Trump a la ciència espacial

NASA

Tots els analistes donaven per fet que el president dels EUA, Donald Trump, donaria un cop de timó patriòtic per potenciar la investigació espacial i recuperar el lideratge diluït en els últims anys, però la realitat ha sigut molt diferent: els pressupostos presentats per la nova Administració nord-americana han retallat un 0,9% els fons per a la NASA i s’han fos quatre missions consagrades a l’anàlisi del canvi climàtic i una cinquena que pretenia enviar una nau a la captura d’un asteroide. Cap es farà realitat, almenys de moment.

La retallada del 0,9% aplicada al pròxim pressupost, fins a situar-se en 19.100 milions de dòlars (17.860 milions d’euros), sembla discreta, però en el fons és més que acusada si es té en compte la milionària aportació destinada a preparar futures missions tripulades a Mart, incloent-hi la càpsula Orion i el coet llançador SLS. Com era d’esperar, la ciència pura –i més concretament el canvi climàtic– en surt mal parada. El projecte, no obstant, encara ha de passar per la Cambra de Representants i pel Senat, on podria ser modificat.

«El finançament global de la ciència és estable, encara que algunes missions en desenvolupament no tiraran endavant i altres veuran augments», va argumentar Robert Lightfoot, màxim responsable de la NASA, en un comunicat publicat al mes de març. «Seguim compromesos amb l’estudi del nostre planeta natal i l’Univers, però estem canviant el nostre enfocament dels recursos».

En termes econòmics, la principal cancel·lació afecta la missió ARM (Asteroid Redirect Mission), un projecte presentat en temps d’Obama constituït per una nau robotitzada que s’acostaria a un asteroide, l’atraparia i el portaria a prop de la Lluna, on uns astronautes a bord d’una altra nau recollirien mostres.

SOTA MÍNIMS / «Totes les missions [de la NASA] associades a asteroides estan sota mínims», lamenta Josep Maria Trigo, expert en asteroides de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) de Barcelona. «No hem acabat d’entendre que hi ha un perill real: hi ha multitud de proves de grans impactes que han canviat el clima de la Terra», afegeix. Trigo no exclou que hagi exercit un paper l’al·lèrgia ideològica de l’Administració de Trump al canvi climàtic i a l’evolució.

La cancel·lació d’ARM és «certament un contratemps, especialment per al desenvolupament de tecnologia per a la mineria i el desviament d’asteroides», comenta l’especialista en enginyeria espacial Joan Pau Sánchez Cuartielles, de la Cranfield University, a Londres. Sánchez Cuartielles, no obstant, recorda que el programa havia sigut qüestionat amb anterioritat i que, a més a més, la NASA manté altres altres programes en aquest terreny, com DART.

La primera de les quatre missions vinculades al canvi climàtic que quedaran cancel·lades és el satèl·lit PACE, el llançament del qual estava previst per al 2022 i que s’havia de dedicar a estudiar els oceans i l’atmosfera terrestre. Tampoc es llançarà OCO-3, un instrument per analitzar els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera que s’havia d’instal·lar a l’Estació Espacial Internacional (ISS). La tercera absència serà l’observatori CLARREO, també a bord de la ISS, dedicat a l’estudi del clima i els seus canvis. Finalment, el DSCOVR, un observatori meteorològic ja totalment operatiu, no acabarà la seva vida útil. No s’han donat detalls dels motius esgrimits per a les cancel·lacions. L’únic que és clar és que la Divisió de Ciències de la Terra de la NASA rebrà 1.800 milions el 2018, 102 milions menys que el 2017. 

«L’estudi del canvi climàtic necessita finestres temporals de dècades en la recollida de dades», comenta Jordi Corbera, cap de l’àrea d’observació de la Terra de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. «La interrupció de programes d’observació per satèl·lit compromet la presa de decisions a nivell global, més enllà del país on s’apliquen. Això no farà res més que augmentar els costos d’actuar massa tard», afegeix.