Convergència

Adaptar-se a condicions extremes de l’entorn no és fàcil. Passejant per les muntanyes ens fa pensar com s’ho fan els arbres que veiem a l’estiu a més de 30ºC de temperatura i que són allà mateix a l’hivern, potser a –20ºC. I ho fan amb èxit, perquè han sobreviscut durant milions d’anys. Un estudi de grups de recerca del Canadà han descobert que espècies molt allunyades fan servir els mateixos processos per adaptar-se a circumstàncies extremes.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

L’ estudi ha estat fet sobre dues espècies de coníferes  de l’Amèrica del Nord, el pi tort i la pícea blanca. Les trobem totes dues en hàbitats semblants i molt variats. El treball que han fet és l’anàlisi dels genomes de més de 250 poblacions d’aquests arbres en diferents localitzacions. Les coníferes, que inclouen els pins i els avets, tenen alguns dels genomes més complicats que hi ha i que poden ser fins a 10 cops més grans que el genoma humà encara que el nombre de gens que tenen és molt semblant. Per això han estudiat les variacions que es donen a dins dels gens i no en tot el genoma. El resultat és que les poblacions que viuen als entorns més freds contenen variants de gens relacionats amb la resposta a la temperatura o com es comporten en dies de longitud diferent. El més interessant és que són els mateixos gens en les dues espècies que han estat separades entre elles des de fa més de 140 milions d’anys.

Totes les espècies miren d’adaptar-se a nous hàbitats o a canvis en l’entorn. Algunes poden migrar, però altres, sobretot les plantes, no tenen gaire cosa més que els seus gens per reaccionar i sovint ho fan de la mateixa manera de forma independent, el que se’n diu convergència. Diverses espècies d’insectes han convergit amb variants dels mateixos gens que els permeten menjar plantes tòxiques. Fins i tot el color de la pell depèn de variants del mateix gen en ratolins i llangardaixos. Els humans van convergir amb ells quan, sortint de l’Àfrica, es van haver d’adaptar a les regions amb poca llum.