Alcaraz, el seductor

Carlos Alcaraz va conquerir el US Open derrotant de nou una bèstia esportiva de formes tímides i educades però fons criminal: Jannick Sinner. La final va semblar, contra pronòstic, més una exhibició del murcià que un duel, i els Estats Units es van rendir a un nano de qui Espanya va presumir com si l’haguéssim entrenat entre tots.

Sí, ho sé, és declaradament madridista. Sí, sí: madridista. Aquest detall que a alguns ens incomoda, però que no pots evitar oblidar quan mira a càmera, li veus brillar els ulls i assenyalar-se amb el dit l’oïda, mirant al cel. Carlos té una cosa que en desarma qualsevol. ¿Espanyolíssim? Més que el sol de Múrcia, però amb gràcia sense subtítols i simpatia contagiosa. Té tots els ingredients per ser un heroi modern i universal: perícia descomunal, humilitat sincera, carisma natural i un somriure capaç de vendre raquetes, rellotges i fins i tot assegurances agropecuàries si s’ho proposa. El miris per on el miris, és difícil no rendir-se al seu encant.

Notícies relacionades

Carlos Alcaraz: "Vorejar la perfecció em manté motivat"

Suma Barça i EL PERIÓDICO organitzen avui el seu fòrum de debat

El duel davant Sinner va ser una lliçó magistral. Mentre l’italià mirava d’imposar el seu tennis elegant, precís i letal, Alcaraz va recordar al món qui mana. Els seus cops amb la dreta eren míssils, les seves deixades, encara en moments inoportuns, poesia. I va guanyar. Ho va fer sense drames ni titubejos, com si aixecar Grand Slams formés part de la seva rutina, i veient com evoluciona, potser començarà a ser-ho. Carlitos, aconsegueix unir tothom. És igual si ets català o espanyol, d’esquerres o dretes, culer o merengue: veure’l jugar és gairebé un acte de reconciliació social.

Aquest noi, amb les seves idees i aficions, ha aconseguit una cosa insòlita: que ningú li tregui punta. Deu ser la seva naturalitat, o els seus gestos, o les seves bromes... ¡Ves a saber! Alcaraz ja és fenomen global i ens recorda que l’esport, quan és amable, diàfan i autèntic, no entén de trinxeres ni fronteres. Mentre altres discuteixen de futbol, ell continua escrivint història. I amb aquest talent i aquest somriure, va fonent manies i conquerint cors. Felicitats, campió.