Internacional
Adrián Díaz, empresari espanyol a la Xina: «A les fàbriques xineses es descansa un dia al mes i ningú ho qüestiona»
L’emprenedor espanyol revela la cultura laboral xinesa, on la productivitat i la disponibilitat constant marquen la jornada
Un empresari espanyol resident a la Xina revela com veuen l’okupació a Àsia: «No els entra al cap, pensen que m’ho invento»
Adrián Gámez, empresario español en China, en el podcast ConPdePodcast /
«Volia donar els caps de setmana lliures els meus empleats, però allà ningú entén que un empresari decideixi tenir les màquines aturades dos dies de cada set», explica Adrián Díaz, empresari espanyol a la Xina.
Des que va arribar a la Xina el 2006, Adrián Díaz ha navegat per un entorn empresarial que desafia qualsevol idea occidental sobre treball i productivitat. En una recent entrevista al pòdcast ‘ConPdePodcast’, va relatar com el seu intent d’introduir caps de setmana lliures a la seva empresa va ser rebut amb sorpresa i resistència. «La meva primera secretària em va dir que no podia estar a casa mentre la seva família treballava de dilluns a diumenge. Per ells, no treballar és improductiu», recorda Díaz.
L’experiència de l’empresari espanyol il·lustra la cultura laboral coneguda com «996», estesa a gran part del país, sobretot en sectors tecnològics i manufacturers. La jornada consisteix a treballar de nou del matí a nou de la nit, sis dies a la setmana. Encara que la legislació laboral xinesa estableix un mínim de descans setmanal, a la pràctica molts empleats romanen disponibles fins i tot durant els caps de setmana, motivats per la pressió competitiva i la necessitat d’assegurar la seva estabilitat econòmica.
A la nostra fàbrica, retenim tres mesos de sou
Díaz també destaca un altre tret particular del mercat laboral xinès: la retenció salarial. En moltes empreses, els primers mesos de salari es retenen per garantir que els treballadors s’hi estiguin el que cal i es recuperin els costos de formació. «A la nostra fàbrica, retenim tres mesos de sou. Només al final de l’any xinès es paga tot junt, i en aquell moment poden decidir si es queden o se’n van», explica Díaz. Aquest sistema respon a un context d’escassetat de mà d’obra i alta rotació: els treballadors canvien d’empresa amb facilitat si troben millors condicions.
Retenció salarial: una estratègia per fidelitzar empleats
Com diem, una altra pràctica comuna a la Xina és la retenció de salaris durant els primers mesos d’ocupació. Díaz explica que, a la seva empresa, es retenen tres mesos de salari per garantir que els empleats romanguin a l’empresa el temps suficient per justificar la inversió en la seva formació. Aquesta estratègia busca reduir la rotació laboral i assegurar la continuïtat en la producció.
Desafiaments a l’aplicar estàndards occidentals
Notícies relacionadesDíaz destaca les dificultats a l’intentar aplicar pràctiques laborals occidentals en l’entorn xinès. Per exemple, al proposar una jornada laboral de dilluns a divendres, es va trobar amb resistència, ja que molts empleats consideraven que treballar el cap de setmana era una oportunitat per generar ingressos addicionals. Aquest xoc cultural posa de manifest les diferències fonamentals en les percepcions sobre el treball i el temps lliure entre ambdues cultures.
L’experiència d’Adrián Díaz il·lustra les complexitats i desafiaments a l’operar en un entorn laboral tan diferent de l’europeu. Mentre que a Occident es busca cada vegada més un equilibri entre treball i vida personal, a la Xina la prioritat continua sent la productivitat i la dedicació a la feina. Aquestes diferències culturals requereixen una comprensió profunda i una adaptació estratègica per als que desitgin fer negocis al país asiàtic.
- Problemes de repartiment «Paquet no entregat per no ser a casa»: el volum de feina i les penalitzacions, darrere d’aquest ‘truc’ dels repartidors
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- Reforma urbanística Inquietud als comerços afectats per l’operació Inditex-Alcampo a Sant Adrià: «No ens renoven contractes»
- Preocupació a la zona El ‘segon violador de l’Eixample’ és avui un home sense llar que viu al carrer a prop d’una escola
- Era energia pura
