Pedri i Mikel Merino dirigeixen una escandalosa obra mestra

Com tres dies abans contra Bulgària, Espanya va deixar la feina més que feta per al descans. Però, a diferència del que va passar a Sofia, a Konya va perseverar per convertir en escandalós el marcador final. Pedri, majestuós, va dirigir una brillant orquestra coral davant una Turquia massa ingènua en defensa. I Mikel Merino, de nou, va exercir d’executor, aquesta vegada no amb un, sinó amb tres gols. El canari en va anotar dos més i Ferran Torres, substitut del lesionat Nico Williams, va tancar el compte. En les xifres anotadores no figura aquesta vegada Oyarzabal, però les seves tres assistències bé mereixen una menció destacada. Com les dues de Lamine.

La conseqüència pràctica de la golejada és que Espanya s’acosta molt al Mundial de l’estiu, ja que la visita a la Turquia d’Arda Güler (ni se’l va veure, ni a ell ni a ningú, excepte a l’aplicat porter Cakir) es preveia com el principal escull. Un objectiu que podria deixar pràcticament lligat a la finestra d’octubre, quan Geòrgia (a Elx, el dia 11) i Bulgària (a Valladolid, el 14) rendiran visita a la selecció. Amb el nivell mostrat en terres búlgares i turques, no hauria de ser difícil.

Sense canvis en l’onze

Va repetir De la Fuente l’onze que havia golejat Bulgària, malgrat la seva advertència que no li havia agradat la segona part dels seus homes. El retorn a la titularitat dels recuperats Carvajal i Rodri haurà d’esperar almenys un altre mes. Van ser suficients 20 minuts de joc, sent generós, per constatar l’encert del seleccionador.

Perquè, en aquest tram, Espanya va enlluernar amb el seu futbol sacsejant Turquia i apaivagant els eixordadors xiulets de l’afició local cada vegada que la pilota estava en possessió espanyola. Que era quasi sempre. La festa la va inaugurar als sis minuts Pedri. Va preparar el xut des de la frontal, va esquivar el seu defensor, es va acomodar la pilota i va batre Cakir. Tan bonic o fins i tot més va ser el segon gol, el primer de Merino, després que Oyarzabal i Nico Williams rebutgessin disparar a porta, "tira tu, que a mi em fa riure". El mateix jugador de l’Arsenal va anotar-ne el tercer just abans del descans, rere una paret de Pedri i Oyarzabal i uns minuts després que Nico Williams hagués de retirar-se de la gespa, lesionat, l’única nota negativa del partit.

Turquia intentava aferrar-se a la vida, però els seus atacs acabaven gairebé sempre en fora de joc. Quan no ho feien, Simón se n’ocupava amb solvència. La sagnia era imparable perquè els turcs estaven fluixos en defensa, com bé suggereix el marcador final, i això permetia a Espanya batre línies i organitzar contraatacs letals amb molta facilitat.

Debut de De Frutos

Notícies relacionades

Pedersen triomfa a Galícia en una altra etapa amb incidents

Els Márquez regnen a Montmeló: el Marc quasi es corona i l’Àlex guanya

Així van arribar de seguida, sense relaxar-se en el descans malgrat el 0-3, tres gols més. El quart el va fer Ferran; el cinquè, Merino amb una fuetada a la cantonada i el sisè Pedri, després d’una altra transició veloç. I encara faltava mitja hora per davant que De la Fuente va aprofitar, entre altres coses, per fer debutar De Frutos i donar descans a Pedri i a Lamine.

Amb el seguit de canvis es va esgotar el tiberi golejador d’Espanya i la missió d’una finestra que acaba amb dues victòries, nou gols a favor i cap en contra. Ni el més optimista dels espanyols s’hauria atrevit a pronosticar aquesta bonaventura.