Els humans van ocupar Aigüestortes des de fa almenys 10.000 anys

L'alta muntanya pirinenca, fins i tot en altituds superiors als 2.000 metres, quan el bosc ja escasseja, va estar ocupada per poblacions humanes des de fa almenys 10.700 anys, segons mostra una detallada anàlisi al parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici que han encapçalat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La troballa de 344 vestigis, entre els quals destaquen ganivets de sílex, ceràmiques, restes de fogueres i diverses estructures arquitectòniques de pedra, confirma que "l'alta muntanya no era, en contra del que es creia fins fa poc, un ambient estrany per als humans", comenta a aquest diari Ermengol Gassiot, professor de la UAB i coordinador del projecte. És un resultat conseqüent, afegeix Gassiot, amb el descobriment recent de diverses restes arqueològiques als Alps, la més famosa de les quals és Ötzi, una mòmia trobada el 1991 al Tirol a una alçada superior als 3.000 metres.

Les dades d'Aigüestortes són fruit d'un programa d'investigació encarregat per la direcció del parc nacional i realitzat al llarg de 10 anys (2004-2014). Els resultats, que s'han publicat a la revista especialitzada 'Quaternary International', inclouen 76 datacions de carboni 14 en 39 jaciments. Els vestigis es troben principalment als circs glacials i a les valls secundàries del parc, pròxims a rierols, rius o llacs.

"Les investigacions revelen un territori humanitzat difícil d'imaginar-se fa pocs anys", insisteix Gassiot, professor del departament de Prehistòria de la UAB i director del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya. L'any 2001, per exemple, no hi havia cap registre arqueològic de la zona estudiada. "La percepció que les zones de muntanya eren simples reserves naturals, poc atractives per als humans, no era correcta", afegeix. L'investigador destaca que fins i tot, gràcies a la troballa de minerals, s'ha constatat que les poblacions pirinenques tenien contactes amb altres pobles de les valls de l'Ebre i fins i tot del Roine.

IMPLICACIÓ HUMANA EN LA DESAPARICIÓ DEL BOSC

"La majoria dels registres es localitzen per sobre de l'actual límit superior del bosc, dins o molt a prop de zones de pastura. Aquest fenomen reafirma la vinculació de l'ocupació humana del territori amb les pràctiques ramaderes i, alhora, obre la incògnita sobre quin grau de responsabilitat han tingut els humans en l'existència dels prats a més de 2.200 metres d'altitud", explica Gassiot, 

Com detectar les empremtes arqueològiques no és fàcil, els investigadors han rastrejat la superfície del parc dividint-la en transsectes i, complementàriament, "han fet servir sistemes de detecció remota (LIDAR), mapes ortofotogràfics i fotografia aèria. Les dades obtingudes s'han projectat en un Sistema d'Informació Geogràfica del patrimoni arqueològic del parc nacional, que en facilita la gestió i l'anàlisi", destaca la UAB en una nota informativa.

La majoria dels jaciments identificats, 221, són restes arquitectòniques a l'aire lliure: murs, tancats i possibles estructures d'habitatges, molts dels quals estan interrelacionats formant assentaments complexos. La resta són recers naturals que van ser utilitzats per refugiar-se. Finalment, hi ha un petit conjunt de cercles de pedra que podrien representar monuments funeraris, tot i que de moment no se n'ha excavat cap.

A GRAN ALTITUD

El fet que la majoria de les restes siguin a les zones més elevades ha sorprès els investigadors: 165 es troben entre 2.200 i 2.400 metres d'altitud, una zona que només suposa el 25% del parc. També entre 2.400 i 2.600 metres n'hi ha 69. També destaca el descobriment de 69 jaciments, sovint de grans dimensions, ubicats en tarteres (zones d'acumulació de roques a la base de les muntanyes), un tipus de terreny a priori poc amable per a l'assentament humà.

En total, les dates registrades suggereixen una ocupació humana continuada al territori des de fa uns 10.700 anys. Destaca, però, l'elevada presència de jaciments de finals del Neolític, entre fa 3.400 i 2.300 anys abans de Crist, mentre que en els 2.000 anys posteriors, durant tota l'Edat de Bronze i de Ferro, es constata una reducció important.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

La recerca continua per ampliar el nombre i l'extensió de les excavacions. Al mateix temps, els investigadors han ampliat l'estudi de prospecció de superfície al Pirineu aragonès i és molt possible que també ho facin a l'andorrà.

En la recerca, a més d'investigadors de la UAB, hi han participat científics de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) i del Centre National de la Recherche Scientifique de França (CNRS).