La Gran Carbassa s'acosta a la Terra

Un asteroide d'uns 400 metres de diàmetre que va ser descobert fa a penes tres setmanes s'aproximarà aquest dissabte a la Terra a una distància que encara que no comporta el més mínim perill, equivalent a 1,3 vegades la distància a la Lluna, sí que és prou petita perquè els astrònoms puguin enfocar els seus telescopis i recopilar dades sobre ell. Popularment se'l coneix com la Gran Carbassa perquè el seu pas coincideix amb el dia de Halloween.

"Aquest objecte ha despertat un enorme interès científic perquè, per la seva sorprenent òrbita el·líptica i la velocitat, es creu que no es tracta d'un típic asteroide rocós, sinó de les restes d'un cometa extint", explica Josep M. Trigo, investigador del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries del Instituto de Ciencias del Espacio (CSIC-IEEC). L'Observatori Astronòmic del Montsec, del IEEC, ja està preparat per observar-lo amb el seu telescopi robòtic Joan Oró (TJO)

En el seu moment de màxima aproximació a la Terra, l'objecte, conegut tècnicament com 2015 TB145, se situarà a uns 480.000 quilòmetres de la Terra, davant dels 380.000 quilòmetres que ens separen de la Lluna. L'asteroide passarà a una velocitat de 35 quilòmetres per segon cap a les 18.05 GMT, una hora més a l'Espanya peninsular.

L'objecte 2015 TB145 va ser detectat el passat 10 d'octubre per la NASA des del telescopi Pan-STARRS-1 de la Universidad de Hawai. Per observar-lo serà necessari comptar amb un telescopi, ja que no serà visible a simple vista. Durant la nit del dissabte serà visible travessant l'Óssa Major.

Les observacions programades des del telescopi Joan Oró pretenen fer un seguiment astromètric i fotomètric exhaustiu dins d'un consorci internacional de seguiment d'aquests objectes anomenat Euronear, informa l'IEEC.

El seguiment des del Montsec, dirigit per Trigo, gravarà l'asteroide cada pocs segons per determinar amb gran precisió la seva trajectòria respecte les estrelles de fons i així contribuir a millorar el coneixement de la seva òrbita. A més, a partir de les variacions que es registrin de la seva lluminositat en la seqüència d'imatges, s'obtindrà una corba de llum que permetrà calcular amb precisió el període de rotació de l'objecte.

És una oportunitat única per als científics perquè, com diu la NASA, l'única alternativa passa per l'ús de costoses sondes espacials. "Possiblement sigui un de les millors oportunitats en uns quants anys per veure un asteroide acostant-se a la Terra", ha comentat Lance Benner, astrònom del Jet Propulsion Laboratory de la NASA (JPL).

Es creu que, en les seves fases finals, els cometes poden fragmentar-se i generar objectes que deixen de tenir activitat cometària i es comporten com a asteroides. "L'objecte és un cas fascinant, amb una òrbita que arriba fins a Júpiter, el triple d'excentricitat d'un asteroide convencional. I quan un objecte es comporta així, sospitem que es tracta de les restes d'un cometa", insisteix Trigo. Aquest fet pot ser molt interessant des d'un punt de vista químic, per exemple.

Objectes potencialment perillosos

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Trigo explica que alguns estudis suggereixen que aquest tipus de situacions són potencialment molt perilloses, i de fet es creu que l'anomenat esdeveniment de Tunguska (Rússia), l'última gran explosió a la Terra d'origen còsmic, el 1908, es va poder deure a l'arribada d'un cometa amb comportament d'asteroide.

La Terra pateix la visita quotidiana de molts objectes espacials, però la immensa majoria són tan petits que es desintegren al travessar l'atmosfera. Només els més grans poden sobreviure i caure en forma de meteorit. Fa uns 65 milions d'anys, un asteroide o cometa d'aproximadament 10 quilòmetres de diàmetre es va estavellar en el que avui és la península de Yucatán, a Mèxic, cosa que va ocasionar un canvi climàtic global que va posar fi a l'existència dels dinosaures i al 75% de la vida existent en aquell moment. En dates recents, el febrer del 2013, un asteroide d'uns 20 metres es va desintegrar sobre la ciutat russa de Txeliàbinsk. Més d'un miler de persones van patir ferides de resultes, fonamentalment, dels vidres que va trencar l'estrèpit.