INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA

L'últim titanosaure d'Europa

Unes restes localitzades al Berguedà corresponen a un exemplar que va viure poc abans de la fi dels dinosaures

1
Es llegeix en minuts

Unes restes de titanosaure localitzades prop de Berga durant dues campanyes d'excavació els anys 2012 i 2013 corresponen a un dels últims exemplars localitzats a Europa abans que el gènere s'extingís, segons afirma un estudi d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). La investigació s'ha publicat a la revista 'Historical Biology'.

La resta més interessant és una vèrtebra cervical corresponent a un individu que va viure entre 220.000 i 130.000 anys abans de l'esdeveniment cataclísmic que va esborrar els dinosaures del planeta, com subratlla l'ICP en una nota informativa. "És la resta més recent d'aquest grup (els titanosaures) a tot Europa", afegeix. L'estudi de la fauna d'aquesta zona recolza la hipòtesi que la desaparició va ser un fenomen sobtat i no gradual.

Els titanosaures, segons subratlla l'ICP, formen part d'un dels grups més grans i més diversos de dinosaures sauròpodes, animals herbívors de grans dimensions que es caracteritzaven per tenir un coll i una cua llargs, així com un crani relativament petit en comparació amb la resta del cos. Al sud d'Europa va ser un grup molt abundant durant el cretaci superior, fa entre 100 i 66 milions d'anys, moment en què els dinosaures van desaparèixer de la superfície de la Terra. Només un petit grup va sobreviure, i va donar lloc a les aus que actualment coneixem.

La vèrtebra es va trobar en el que es coneix com el 'gres dels rèptils' que aflora a la localitat del Portet, a prop de la serra de Queralt. El gres de rèptils és un estrat geològic que es va dipositar poc abans del límit KT que coincideix amb l'extinció dels dinosaures al món. "Només hi ha una altra localitat a Europa, al municipi de Larcan, a França, que té restes de dinosaure una mica més recents que aquesta, però no corresponen a titanosaures sinó a hadrosaures", explica Albert Sellés, un dels autors de l'estudi.

Notícies relacionades

La vèrtebra es va trobar envoltada d'una matriu molt compacta de sediment i va ser necessari estudiar la forma del fòssil prèviament amb un escàner d'alta resolució abans de procedir a restaurar-lo.

L'anàlisi histològica de la resta suggereix que la vèrtebra va correspondre a un individu adult. No obstant, ja que es tracta d'un os molt fragmentari, no ha sigut possible assignar-lo a una espècie concreta de titanosaure.