Alumnes de la UB troben indicis de les tropes d'Aníbal a Valls

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han trobat indicis que el general cartaginès Amílcar Barca podria haver plantat un gran campament als afores de l'actual Valls (Alt Camp) durant la segona guerra púnica (218-202 a.C.). És de sobres conegut que Aníbal va creuar el país per travessar els Pirineus i els Alps amb els seus elefants i atacar els romans, però amb prou feines hi havia cap prova de la seva presència al nord de l'Ebre. Les monedes i els projectils de plom, entre altres vestigis, trobats per un centenar d'estudiants d'arqueologia en pràctiques donen fe ara del que diuen els textos antics.

A més a més de les proves que certifiquen la presència dels cartaginesos a Tarragona, un altre dels descobriments més importants dels treballs portats a terme a finals de l'any passat és el fossat del poblat ibèric del Vilar. Investigacions anteriors ja havien documentat aquest assentament, però la sorpresa ha arribat quan s'ha tingut coneixement de les enormes dimensions del fossat que el protegia.

«Hem documentat un dels fossats ibèrics més grans de Catalunya», va afirmar ahir Jaume Noguera, del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, i director de l'excavació juntament amb Jordi López, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

ATAC DELS ROMANS / L'empremta d'Aníbal a Catalunya és, de totes maneres, el que ha despertat més interès des del punt de vista científic. Altres monedes cartagineses trobades anys enrere en un jaciment romà del delta de l'Ebre semblen més fruit de l'espoli que de cap altra cosa. A Valls, no obstant, Noguera i López creuen que hi hauria pogut tenir lloc una de les primeres grans batalles de la segona guerra púnica, quan els romans van començar a tallar la retirada d'Aníbal en la pugna que mantenien pel domini de la costa del Mediterrani que van mantenir Roma i Cartago.

Aníbal hauria arribat al poblat del Vilar i, després de quedar-s'hi uns quants mesos per a aplanar les relacions amb les tribus iberes del territori, va continuar el seu camí cap al nord. Però al campament dels afores de Valls hi hauria deixat una bona part de les riqueses que transportaven i un contingent d'uns 11.000 soldats cartaginesos.

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

UNA GRAN BATALLA / Això és el que planteja Noguera després dels resultats obtinguts i de les explicacions que ja es coneixien per antigues escriptures que parlen d'una batalla a prop d'una població anomenada Kissa o Cissis. «S'ha trobat un estat de destrucció homogeni, cosa que fa pensar en una gran batalla i en un període que coincideix amb la segona guerra púnica», explica Noguera. «Sembla que els romans es van posar les botes», afegeix a l'assenyalar que els vencedors van arrasar el campament cartaginès i el poblat iber.

La troballa s'ha fet als afores de Valls, per sobre de la línia del ferrocarril. Els investigadors calculen que el fossat pot mesurar 14 metres d'amplada, cinc de profunditat i uns 400 metres de llargada, detallen els responsables del projecte mentre estan a l'espera que les pròximes investigacions ho puguin ratificar. El fossat és comparable al que hi ha a Ullastret (Baix Empordà), que és el més gran de Catalunya. «I si hi ha un fossat, hi ha d'haver una muralla», pronostica Noguera.