Kepler-78b, un planeta rocós molt semblant a la Terra... però bullent

El planeta extrasolar Kepler-78b, presentat l'agost passat com un planeta amb possibles similituds amb la Terra, és efectivament un cos rocós de massa i densitat molt semblants, però la seva temperatura superficial d'entre 1.500 i 3.000 graus centígrads el converteix en un infern inhabitable. Els mateixos autors del descobriment presenten ara noves dades en un estudi publicat a la revista Nature.

Kepler-78b orbita al voltant de Kepler-78, una estrella situada a 400 anys llum de la Terra, i ho fa a molt curta distància, raó que explica les enormes temperatures. En qualsevol cas, és un objecte excepcional perquè es tracta del primer planeta rocós situat en un altre sistema la mida del qual és similar a la terrestre. En la seva composició hi ha possiblement una gran quantitat de ferro.

Els astrònoms, pertanyents a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT, en les seves sigles en anglès) expliquen en un comunicat que la massa de Kepler-78b és aproximadament 1,7 vegades la massa de la Terra, mentre que la seva densitat és de 5,3 grams per centímetre cúbic, molt similar als 5,5 grams de la Terra, que suposa una mida equivalent a 1,2 vegades la Terra.

A l'agost, els científics del MIT ja van observar que Kepler-78b gira al voltant de la seva estrella en només 8,5 hores, molt poc comparat amb els 365 dies que la Terra triga a fer una volta al voltant del Sol. El descobriment va ser possible gràcies al telescopi espacial Kepler, encara que després els mesuraments s'han afinat amb els telescopis Keck, situats a Hawaii.

Amb els coneixements actuals, no hi ha cap possibilitat que Kepler-78b pugui albergar en la seva superfície cap tipus de vida, però "sí que és una mostra de les possibilitats de trobar mons habitables fora del nostre sistema solar", escriu Drake Deming, astrònom de la Universitat de Maryland, en un comentari publicat també a 'Nature'.

Sistemes d'anàlisi

Els planetes amb òrbites molt breus ofereixen als científics més facilitat per obtenir dades: Kepler-78b, per exemple, orbita cada setmana 20 vegades al voltant de la seva estrella.

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

L'equip va determinar l'òrbita i la mida de Kepler-78b gràcies a l'anomenat sistema dels trànsits, que és l'anàlisi de la llum emesa per l'estrella quan, observada des de la Terra, el planeta passa davant seu. En essència, com més gran és un exoplaneta, més quantitat de llum tapa.

Pel que fa a la massa, en lloc de seguir el moviment del planeta, els experts van seguir el moviment de la mateixa estrella. En funció de la seva massa, un planeta pot exercir una atracció gravitatòria sobre la seva estrella. Aquest moviment estel·lar pot ser detectat com un molt lleuger balanceig, conegut com un desplaçament Doppler.