L''Homo sapiens' més antic de Catalunya

Uncrani humà que havia estat guardat des que es va trobar el 1972 en un magatzem delMuseu Arqueològic de Banyoles, pràcticament anònim, sense ser exposat al públic, s'ha convertit de sobte en una peça excepcional al ser datada cronològicament amb el mètode del carboni 14. El fòssil, que va ser catalogat en un principi com de l'edat de bronze, uns 4.000 anys d'antiguitat, ha resultat tenir més de 22.000 anys, cosa que el converteix en la resta d'un humà modern ('Homo sapiens') més antic localitzat a Catalunya i el tercer de tota la península Ibèrica.

Joaquim Soler iBibiana Agustí, els paleontòlegs de la Universitat de Girona (UdG) que han encapçalat la investigació, han presentat l'estudi amb la nova datació en un acte celebrat a Banyoles en què també han estat presents el conseller de Cultura,Ferran Mascarell; l'alcalde de Banyoles,Miquel Noguer, i altres autoritats. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista especialitzada 'Human of Journal Evolution'.

Aixovar funerari

El crani analitzat procedeix de la cova deMollet 3.Es tracta d'unavolta cranial completa, però sense la mandíbula, corresponent a un 'Homo sapiens' adult, probablement una dona. Encara que es desconeix la causa de la seva mort, la troballa d'un aixovar format per pedres tallades indica que va rebre un enterrament cerimonial, una primícia també per a Catalunya.

L'arqueòleg ja desaparegutJosep Maria Corominas va trobar la peça el 1972 i en el seu moment, com va deixar escrit, va proposar que eren del paleolític. No obstant, com que el fòssil va aparèixer barrejat amb restes d'un estrat més modern, que incloïa peces de ceràmica, aviat va ser catalogat com del neolític i va caure en l'oblit. Fins ara.

Nova datació 

"Em va semblar increïble que el crani fos de l'edat de bronze tenint en compte la peces de l'aixovar funerari al costat de les quals va aparèixer", ha declarat Joaquim Soler. Així els investigadors van decidir encarregar una nova datació i es van posar en contacte amb un laboratori especialitzat de la ciutat holandesa de Groningen. La datació per carboni 14 s'ha efectuat amb un sistema millorat anomenat AMS, sigles en anglès d'accelerador d'espectrometria de masses.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

En diversos jaciments espanyols, incloent-hi alguns de catalans, es té constància de restes humanes molt més velles, alguns de fins a un milió d'anys, com passa a Atapuerca. No obstant, no es tracta d''Homo sapiens', homes anatòmicament moderns, sinó d''Homo heidelbergensis', neandertals i altres cosins germans de l'evolució.

A la zona de Serinyà, a més, hi va haver presència humana molt abans dels 22.000, com proven diverses eines de pedra, tot i que encara no s'han localitzat ossos. "Esperem que això pugui canviar aviat", ha dit Soler. Després de la troballa, aquest any s'han reprès les excavacions a la zona on va aparèixer el crani.