Van Aert declara en el Tour que és un salvatge

L’última etapa veritablement competitiva, 40,7 quilòmetres de contrarellotge, va ser un homenatge als tres ciclistes que han fet gran aquest Tour. Vingegaard (segon de l’etapa) no necessitava demostrar res més que plorar d’emoció a l’acabar amb una petita bandera danesa a la mà, tan discreta com és la seva figura en un ciclisme que fins aquestes tres últimes setmanes no el tenia com una figura mundial. I fins i tot es va permetre «aixecar el peu per deixar-me guanyar», tal com va assegurar Van Aert després de la victòria.

Van Aert patia a la cadira calenta mentre esperava el desenllaç de la contrarellotge. No podia exhibir entusiasme perquè si algú el guanyava era el seu company Vingegaard i tot quedava a casa; sis victòries han aconseguit els nois del Jumbo en aquest Tour. I no era una crono fàcil. Era una salvatjada a l’estil del que demostra cada dia Van Aert. Hi havia baixades perilloses, pujades que feien caure de cul i fins i tot un túnel on es veia la sortida. Era una contrarellotge digna de l’espectacle meravellós que ha sigut aquest Tour, fins al punt que sigui una llàstima que tot aquest festival de gegants danesos, eslovens i belgues s’acabi aquest diumenge a París, al caure la llum a la ciutat on més bé brilla.

La plaça 22 de la general

Quan passin uns anys ningú recordarà els que van ocupar les places que van de la 3a a la 21a posició, ciclistes boníssims però gairebé clandestins en aquest Tour. Però quan arribin a la 22a posició de la general tothom s’aturarà perquè en aquest lloc arribarà Van Aert a París. I atenció entre els favorits a emportar-se el triomf al jardí mundial dels esprínters.

Perquè sense Van Aert, Vingegaard no hauria guanyat el Tour, enterrat la primera setmana entre llambordes malvades fins que el belga va arribar al seu rescat. Perquè sense Van Aert, Primoz Roglic s’hauria enfonsat abans de ressuscitar al Galibier i començar amb Vingegaard l’ofensiva que va fulminar Pogacar. I sense Van Aert la fantàstica etapa de l’Hautacam no hauria acabat amb una victòria del mallot groc.

I és que s’ha escapat cada dia, s’ha divertit anant de groc i de verd, ha sigut el millor velocista, malgrat no haver guanyat cap esprint, el millor contrarellotgista, qui no ha fallat ni un dia i qui no s’ha cansat fins i tot de dirigir el seu equip quan l’orellera amb les ordres sonava entretallada o ell decidia col·locar-se els galons i tothom l’escoltava; Vingegaard el primer.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Van Aert semblava volar ahir per guanyar una contrarellotge dissenyada perquè ell declarés que és un salvatge; el ciclista perfecte, qui es passa l’any guanyant, el rei del ciclocròs, l’astre de les clàssiques i qui fins i tot ha deixat apagat Mathieu van der Poel en el duel entre enemics irreconciliables. Aquest diumenge arribarà vestit de verd com a vencedor de la classificació de punts perquè no a l’Aubisque no se’n va assabentar que si passava primer també guanyaria la muntanya, que de retruc també s’emportarà Vingegaard.

Per això va ser una benedicció que ahir guanyés la contrarellotge, un premi que Vingegaard no necessitava. Va vèncer per deixar clar que el dia que s’oblidi de venir al Tour a passar-s’ho bé, que és el que ha fet aquest any i el passat (aquest diumenge el recompensaran com el més combatiu de la prova), que tremolin el seu cap danès i Pogacar, perquè té qualitat per lluitar per la victòria. Però Van Aert només vol estar pendent del rellotge quan disputa una crono. I que no canviï perquè per guanyar el Tour ja hi són Vingegaard o Pogacar. És l’únic ciclista que té un patrocinador privat, al casc concretament, perquè ell és diferent. Ell ha sigut el tercer home en aquest Tour meravellós. Benaventurat sigui el ciclista més salvatge del pilot.