El compte negatiu

La contracrònica del Tour: un aeròdrom que abans va ser la conquesta dels espanyols

  • Comptant l’etapa d’aquest dissabte ja en van 110 sense triomfs en el Tour, la Vuelta i el Giro des que el 2020 Ion Izagirre va guanyar a l’estació aragonesa de Formigal.

La contracrònica del Tour: un aeròdrom que abans va ser la conquesta dels espanyols

REUTERS/Christian Hartmann

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Ni com a regal a Miguel Induráin el dia que va fer 58 anys, el de les Carmes. No hi ha res a fer perquè va ser un llunyà 21 de juliol del 2018 quan Omar Fraile va aixecar els braços com a vencedor a l’aeròdrom de Mende, l’escenari dels triomfs dels ciclistes espanyols. De sis arribades aquí en la història del Tour, comptant la d’aquest dissabte, en tres havien guanyat corredors espanyols. A banda de Fraile, Marcos Serrano (2005) i el Purito Rodríguez (2010).

Aquest dissabte es van colar en la nombrosa fuga permesa pel Jumbo dos corredors espanyols; un català (Marc Soler) i un murcià (Luisle Sánchez). Soler no va poder entrar en el tall bo que va tenir lloc dins l’escapada. Luisle sí que ho va fer però el van trair les forces amb què va lluitar dimarts per la victòria en l’estrena alpina, en un altre aeròdrom, a Megève.

Notícies relacionades

I si es fan comptes la situació és dramàtica. Són 110 etapes sense triomfs, entre el Tour, el Giro (l’últim guanyador va ser Pello Bilbao el 2019) i la Vuelta (amb la victòria a Formigal que va aconseguir Ion Izagirre el 2020). I res més a explicar en aquest aspecte. S’és a prop, es xuta al pal del Tour, se sumen llocs de podi que no valen per res i Enric Mas és allà, en el segon grup, el que lluita per quedar en el ‘top ten’ més que per ocupar un lloc al podi, que cada dia que passa sembla més clar, tot i que la primera i la segona plaça encara tinguin capítols per decidir.

    Hi va haver altres temps, en què el ciclista que aquest dissabte va fer 58 anys venia al Tour i guanyava cinc vegades, l’estela del triomf de Perico el 1988. Després va arribar Óscar Pereiro i va aconseguir una victòria que va trigar més d’un any a fer-se oficial. Va aparèixer Alberto Contador amb l’ànim de col·leccionar mallots grocs i fins i tot Carlos Sastre va aconseguir el seu Tour el 2008.