Van der Poel guanya i Pogacar engrandeix el Tour de Flandes

‘La Bèstia’ es vesteix de ciclista i ningú pot amb ell. Ni fins i tot dient-se Tadej Pogacar s’aconsegueix destrossar un ciclista nascut per a les clàssiques, gairebé creat per al Tour de Flandes, de nom Mathieu van der Poel, fill i net de corredors... i dels bons. Pogacar va arribar a territori flamenc sense conèixer els turons arrugats per les llambordes i amb desnivells curts però propis de la muntanya. Va anar a Bèlgica el doble vencedor del Tour per aprendre, i fins i tot per enfadar-se quan de manera gairebé infantil va perdre almenys la segona plaça de la carrera que tenia assegurada. Però va córrer per engrandir la prova.

Deien els flamencs que la Volta a Flandes del 2022 no seria la mateixa sense Wout van Aert, positiu per un covid que es resisteix a allunyar-se definitivament de la humanitat, alguna cosa així com un bar sense cervesa, una paella sense arròs o un circuit d’automobilisme sense cotxes a la vista. Però Van der Poel li va posar la salsa, el condiment o la beguda suficient per demostrar que avui dia, ell i no cap altre, és el ‘Lleó de Flandes’; dues victòries i una segona posició en aquests tres últims anys; una victòria pensant a guanyar d’aquí 15 dies el gran ‘monument’ francès de les llambordes, la París-Roubaix, on segurament ja es creuarà amb el seu etern enemic Van Aert.

#RVVmen

WHAT A RACE! 🔥 @mathieuvdpoel wins Flanders’ Finest after an amazing finale! @DylanvanBaarle 🥈and @MadouasValentin 🥉 join him on the podium. #RVV22 pic.twitter.com/hCp76KVyBg

— Ronde Van Vlaanderen (@RondeVlaanderen) 3 de abril de 2022

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Volia Pogacar convertir-se en el tercer vencedor del Tour que guanyava a Flandes després de Louison Bobet i Eddy Merckx. I almenys va demostrar el que va veure tothom. Ell era el més fort de la carrera i fins i tot potser, amb un sector extra de llambordes i turons, hauria pogut tombar Van der Poel. Va aprofitar les passades per Kwaremont i Paterberg per estrènyer, per impulsar la bicicleta amb aquest estil tan seu que ja s’ha vist als Alps i al Pirineu. Potser li va faltar duresa i potser li va sobrar que hi hagués un altre ciclista tan bo com ell, i fins i tot superior en aquest terreny, que es diu Van der Poel, per seguir i millorar els passos del seu pare Adrie, guanyador a Flandes (1986) i perquè el seu avi Poulidor se’n sentís orgullós, sempre present en el ciclisme, tot i que ja només sigui un record.

Agafats a la meta

Quan semblava que el triomf era cosa de dos, Van der Poel i Pogacar es van marcar tan de prop, com si fossin en un velòdrom, que els que van venir per darrere els van caçar. Van der Poel, no obstant, tenia la situació controlada. Tadej, no... i de tenir la segona plaça a la butxaca va acabar quart superat per Dylan van Baarle (doblet neerlandès) i Valentin Madouas. Però el fenomen eslovè ja havia engrandit el Tour de Flandes o millor dit havia tornat a realçar el ciclisme.