El Parlament posa en marxa la comissió sobre l'espionatge i cita Marlaska, Robles i el CNI

Un dels primers acords ha estat citar una llista de compareixents d'alt perfil institucional, entre ells el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; l'exministra de Defensa, Margarita Robles; i responsables del Centro Nacional de Inteligencia (CNI). A la llista hi ha desenes de noms més, la majoria vinculats al PSOE i al PP, al CNI i a diferents comandaments policials. Alguns d'ells són exdelegats del Govern, com Maria Eugenia Gay, Teresa Cunillera i Josep Enric Millo; l'actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i els seus antecessors, Paz Esteban i Félix Sanz; els exministres d'Interior, Jorge Fernández Díaz i Juan Ignacio Zoido; l'exministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal; el secretari d'Estat, Rafael Pérez; o l'actual Fiscal General de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz. La intenció és que compareguin al Parlament per donar explicacions sobre la seva possible implicació en la infiltració d'agents en moviments socials. Algunes d'aquestes persones també figuren en una segona llista de compareixents, encara pendent d'aprovació, a la qual es vol interrogar pels casos d'espionatge amb el programari Pegasus.

Malgrat no donar suport al fons de la comissió, el PSC ha optat per abstenir-se en la votació del pla de treball -que recull totes les compareixences- per no bloquejar la posada en marxa de la comissió. "Ens hem abstingut perquè volem que la comissió arrenqui i es tramiti, però el focus no ha d'estar sobre agents concrets, sinó sobre qui actuava i en quines condicions ho feia", ha justificat el representant del grup socialista, Christian Soriano. El diputat ha assegurat que la seva formació acudirà a la comissió "sense presumpció i sense previsió": "Sabrem escoltar, veure i analitzar què va passar perquè es puguin derivar responsabilitats si escau", han afegit.

Obstacles institucionals

Encara que la comissió ha aprovat totes aquestes compareixences a responsables polítics de diverses etapes, la seva capacitat per obligar-los a comparèixer és limitada. Marlaska, per exemple, ja va declinar acudir a la passada legislatura sense conseqüències. I és habitual que ex alts càrrecs de l'Estat s'emparin en informes del Consejo de Estado per evitar acudir a cambres autonòmiques. Tot i així, els grups promotors no renuncien a intentar que s'asseguin davant els diputats.

Sobre aquesta qüestió s'hi ha referit la presidenta de la comissió de la CUP, Pilar Castillejo, hores abans d'iniciar-se la comissió. "Donem per fet que moltes persones és possible que no vinguin", ha deixat anar en una roda de premsa del seu grup parlamentari. Això sí, Castillejo ha estat clara en assegurar que no per això deixaran d'intentar-ho: "Tenen l'obligació democràtica i si no ho fan, aplicarem el reglament i ho portarem a la Mesa", ha apuntat, després de recordar que l'òrgan rector pot portar-ho a la Fiscalia si ho considera. "Volem posar en evidència el dèficit democràtic i legal en les infiltracions policials. Els cossos policials han de retre comptes quan interfereixen en els drets de les persones", ha declarat Castillejo.

Notícies relacionades

El Parlament celebrarà el debat de política general el 7, 8 i 9 d'octubre

El Govern actualitzarà el model d’immersió lingüística després de detectar un retrocés del català a les aules

Aquest mateix dimarts ja han tingut lloc algunes de les compareixences previstes, totes en qualitat d'experts. Un dels convidats ha estat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha demanat als partits "posar en marxa iniciatives parlamentàries" per depurar responsabilitats i "garantir" que aquests fets no tornin a repetir-se. Per això, ha exigit als polítics que deroguin la llei franquista de secrets oficials i que sol·licitin informació "si es detecten irregularitats".

Pegasus i policies infiltrats

La comissió tindrà dos blocs diferenciats i emetrà dos informes finals. El primer analitzarà el cas dels 65 líders independentistes espiats a través de Pegasus, revelat el 2022 pel laboratori Citizen Lab. Entre els afectats hi ha l'ex president, Pere Aragonès, que ja ha declarat davant els tribunals. El segon bloc abordarà les infiltracions policials en col·lectius socials catalans.