D’Horta de Sant Joan a l’Empordà i Montserrat: els grans incendis que han castigat Catalunya les últimes dècades

Les flames a la comarca de la Segarra van arribar a avançar a 30 quilòmetres per hora i han marcat un abans i després en la lluita contra els incendis forestals al Mediterrani. Els bombers van arribar a qualificar el foc «fora de la seva capacitat d’extinció» en el sentit que, a causa de la seva magnitud i condicions, no el podrien haver contingut ni amb el triple de mitjans disponibles. De fet, només una tempesta va contribuir a frenar el seu avenç.

Els incendis de sisena generació es caracteritzen per la seva capacitat per alterar la meteorologia local, propagar-se a velocitats extremes i tenir comportaments erràtics i imprevisibles. Amb fenòmens que superen la capacitat d’extinció, l’estratègia passa per marcar punts clau en el perímetre en els quals no convé que el foc avanci, ja que les tècniques tradicionals ja no són suficients perquè el foc és canviant i es reactiva constantment. En aquest incendi s’afegeix el fet que es va declarar precisament en un paisatge de mosaic: les flames es van propagar en una superfície sense arbres, ja que eren camps agrícoles –tradicionalment considerats tallafoc– i el cereal sense segar va actuar de combustible.

La virulència de l’incendi que afecta el Parc Natural dels Ports ha activat en molts, per la proximitat del lloc, l’incendi que es va declarar el 20 de juliol del 2009 al mateix massís, al terme municipal d’Horta de Sant Joan i en el qual van perdre la vida cinc bombers.

Un canvi brusc en la direcció del vent va portar la tragèdia el segon dia del foc, quan un grup de bombers del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) van quedar atrapats entre les flames. Només un bomber va aconseguir sobreviure.

L’incendi va ser provocat. Els dos autors confessos, Lorenzo Forner i Juan Antonio Paz, van ser condemnats a quatre i tres anys de presó, respectivament. La tragèdia va obligar a canviar la gestió d’incendis forestals a Catalunya i a desenvolupar noves estratègies per mitigar les flames.

L’estiu del 2012 va deixar 13.000 hectàrees cremades i quatre víctimes mortals en dos incendis que van cremar de forma gairebé simultània a l’Empordà, en un aparcament de la Jonquera i en una zona forestal de Portbou. La forta tramuntana es va convertir en un letal combustible: els bombers van concentrar esforços a evitar que les flames saltessin a la comarca de la Garrotxa, on la densitat més gran dels boscos apuntava a una catàstrofe de dimensions incalculables.

Una geometria funesta va fer que un gruix de persones que fugien amb cotxe del foc de la Jonquera es van veure sorpreses pel segon en plena carretera i van optar per fugir a peu en direcció al mar, on dues persones van morir a l’estimbar-se per un penya-segat. Les altres dues víctimes mortals es van registrar a Llers i Agullana, quan el foc ja afectava carreteres, transports públics i subministrament elèctric.

Segons la investigació, una burilla de cigarret, de la qual va ser impossible identificar-ne l’amo, va encendre el primer dels focs.

El gran incendi del Pont de Vilomara, al Bages, va devorar 1.700 hectàrees, va calcinar una trentena de cases i va provocar l’evacuació de prop de 200 veïns. El foc, de gran perillositat ja que va arribar a zones residencials, va ser provocat, perquè, segons els agents rurals, es va iniciar en dos punts pròxims a una riera, en un lloc de difícil accés, cosa que van entendre que reforçava la teoria de la intencionalitat.

Entre el 4 i el 20 de juliol de 1994 un gran incendi va engolir gairebé 20.000 hectàrees (14.000 de forestals i 5.400 de no forestals) i va provocar la mort de quatre persones a la comarca del Berguedà. El foc, que s’havia originat en una línia de baixa tensió al municipi de Montmajor, va avançar amb fúria pels termes municipals de Navàs, Viver i Serrateix, Montclar, Espunyola, Puig-reig, Casserres, Santa Maria de Merlès, Gironella, Sagàs, la Quar, Avià, Olvan i Lluçà. Un centenar de propietaris dels terrenys afectats van rebre 38 milions d’indemnització.

Notícies relacionades

¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?

Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà

Amb la ferida encara recent, quatre anys més tard, el 18 de juliol de 1998, un altre gran incendi va colpejar el Berguedà i altres comarques de la Catalunya Central com el Solsonès, el Bages i la Segarra. En total, en aquella ocasió, van cremar 27.000 hectàrees.

Un altre violent incendi forestal declarat el 18 d’agost de 1986 en tres punts diferents a Castellfollit del Boix va arribar a les portes del monestir de Montserrat, després d’arrasar més de 3.000 hectàrees, tres quartes parts de la icònica muntanya. Les flames van afectar l’hort dels monjos i es van quedar només a 15 metres del complex hoteler. Durant diverses hores l’abadia va estar incomunicada, sense telèfon ni llum. Ja a última hora de la tarda, prop de 1.000 persones que havien quedat aïllades a la muntanya van començar a ser evacuades. L’organització ultradretana Milícia Catalana es va fer responsable de l’incendi. No obstant, el presumpte autor, David Bertrán, de 18 anys, va ser posat en llibertat el mateix dia de la seva detenció perquè el jutge va estimar que les proves no eren concloents.