presentació oficial

El Tour 2020 serà estrany i innovador

La pròxima volta francesa no tindrà ni arribades en alt al Pirineu ni contrarellotge plana, però presenta un nou 'gegant' als Alps i una cronoescalada a un dia de París

segea50411130 cyclists christopher froome  egan bernal and julian alaphili191015121257

segea50411130 cyclists christopher froome egan bernal and julian alaphili191015121257 / GONZALO FUENTES

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Estrany i innovador. Aquests serien els dos termes principals per qualificar el recorregut del Tour 2020, de Niça a París (del 27 de juny al 19 de juliol) que s’ha presentat aquest dimarts al Palau de Congressos de la capital francesa. Estrany per dues circumstàncies que fins ara no eren habituals en els Tours de l’era moderna; és a dir, els que s’han celebrat després de la Segona Guerra Mundial. A excepció de l’edició de 1992, que va partir de Sant Sebastià, sempre hi ha hagut arribades en alt al Pirineu, la qual cosa no passarà l’any que ve i, a més, per primera vegada, no hi haurà una contrarellotge plana al menú de la volta francesa.

I serà també un Tour innovador pel fet que la seva principal etapa (la número 17) finalitzarà en un nou cim alpí, el ‘gegant’ del futur, el Col de la Loze, una ruta cap a l’estació alpina de Méribel que es va asfaltar la primavera passada, una bestialitat de pujada amb 21 quilòmetres i rampes màximes del 20%, exagerada, com agrada al ciclisme contemporani, que busca la imatge de ciclistes cargolant-se per costes impossibles seguint la norma creada per la Vuelta.

Cent per cent francès

Serà també un traçat cent per cent francès, sense excursions a l’estranger (el del 2021 partirà de Copenhaguen, el punt més allunyat de París des que es va crear la prova el 1903) que ja tindrà muntanya des del segon dia (pels voltants de Niça i amb ascens a l’automobilístic port del Turini, cita habitual del Ral·li de Montecarlo), arribada en alt en la quarta etapa, amb l’aperitiu alpí a Orcières-Merlette, on Ocaña va posar en evidència aMerckx (hospitalitzat després de caure diumenge de la bici) el 1971, en el Tour que hauria guanyat si no s’accidenta al Col de Menté i nova meta en altitud, al sisè dia, al Mont Aigoual del Massís Central.

Notícies relacionades

Amb aquestes dades, amb sis arribades en alt si s’inclouen també les ascensions en línia a Pas de Peyrol (13a etapa, el cim més alt del Massís Central, al sud de Clermont-Ferrand), Grand Colombier (a les muntanyes del Jura, 15a etapa) i Villard de Lans, a prop de Grenoble, el lloc on Pedro Delgado va guanyar la cronoescalada en el seu victoriós Tour (1988). I, precisament, una cronoescalada, als Vosges, a La Planche des Belles Filles, tancarà la lluita pel jersei groc a un dia dels Camps Elisis, en una edició que per primera vegada des de 1947 (any en què es considera l’inici dels Tours moderns) no tindrà una contrarellotge plana en el traçat.

Froome encara coixeja

Hi haurà temps, també, per a recorreguts turístics, com el que unirà les illes d’Oléron i Ré, en la desena jornada, i que només pot contemplar la victòria final d’un escalador, en una llista que encapçala el colombià Egan Bernal, últim vencedor, i una de les grans figures que aquest dimarts van descobrir el traçat del pròxim Tour; una cita a la qual tampoc va faltar el seu company d’equip Chris Froome, i per descomptat líder de l’Ineos, que va acudir a la ciutat on espera aconseguir un cinquè Tour encara coixejant com a seqüela del greu accident que va tenir al juny durant el Critèrium del Dauphiné.