El cim del suïcidi de les noies

La història i les llegendes sempre són molt presents en la vida del Tour. I no només les esportives que parlen de les gestes de Garin, Bottecchia, Bartali, Bobet o Gimondi, per citar alguns campions de tots els temps. Les guerres, tan cruels i que tants desastres van fer a Europa –com en altres parts del planeta– també figuren en el guió de la carrera. Per exemple, aquest dijous, quan la ronda francesa ascendeixi per quarta vegada a La Planche des Belles Filles, a la serralada dels Vosges, una pujada en la qual han guanyat Froome (2012), Nibali (2014) i Aru (2017), una bona nòmina d’herois contemporanis.

Europa va patir, entre els anys 1618 i 1648, el que es podia denominar com un gran preàmbul de la primera i la segona guerra mundial. Totes les potències, inclosa Espanya, combatien en la denominada guerra dels 30 anys. Fins als Vosges van arribar els mercenaris suecs, que venien precedits d’una crueltat sense límit. Van travessar la frontera francesa des d’Alemanya després d’haver destruït 2.000 castells i 18.000 viles. Eren 40.000 combatents sense escrúpols.

La trista decisió

No hi havia ni diaris ni internet, però les notícies volaven. Allà on aquest dijous pujaran els ciclistes, on un d’ells trobarà l’èxtasi de la fama, el 1635 els habitants de la comuna de Plancher-les-Mines, majoritàriament, miners, estaven espantats. No tenien armes, ni res amb què es poguessin defensar. No respectaven ningú.

Les dones del poble sabien que abans de ser assassinades serien violades. Totes van pujar fins al cim de la muntanya de la comuna. Es van llançar al buit i van morir ofegades en un llac que avui es denomina l’Estany de les Noies Boniques. El sacrifici de totes elles es va transmetre de pares a fills. Una escultura recorda la trista decisió i en honor a elles es va batejar el cim ciclista com La Planche des Belles Filles.

La segona guerra mundial

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Un altre episodi bèl·lic, no tan famós, també es reté en la història d’aquesta muntanya. Els Vosges van ser escenari de combats entre guerrillers i soldats alemanys, amb la frontera a menys de 100 quilòmetres. Més de 1.000 guerrillers es van concentrar en la meta ciclista abans de la batalla contra els nazis. 

Aquest dijous l’única guerra serà el combat esportiu per demostrar en la primera arribada en alt del Tour qui és el més fort, un escenari per poder començar ja a identificar els veritables candidats a un triomf final ara per ara molt incert.